Així doncs, de setmana en setmana, d’ajornament en ajornament, han passat els mesos i ens hem quedat sense referèndum. En aquesta columna, vull dir. Per això és urgent, doncs, que a desgrat dels altibaixos informatius, el posem sota la lupa rodalmòtica i l’esventrem per tal de conèixer-lo una mica millor. Som-hi.

D’entrada, no ens podem estatar de constatar una cosa evident: el mot ens cau bé. No pas pel significat (que últimament li estan sortint molts detractors, si més no entre les files dels qui no el volen veure ni en pintura), sinó per la forma. Es nota, és una d’aquelles sensacions que es capten. I per què? Jo diria, i crec que no m’equivocaré, que a causa de la terminació. Els acusatius llatins (com aquàrium, fòrum, currículum) ens agraden perquè ens fan sentir més savis. Si no, ja m’explicareu l’èxit d’una paraula com solàrium, on sembla que ens toqui un sol més bo que en un banal solari. A diferència d’agenda, per exemple, en reconeixem de seguida l’origen antic i ens sentim (inconscientment, és clar) una mica més eixerits.

Dit això, cal afegir tot seguit que, des d’un punt de vista formal, el mot és més aviat excepcional, perquè la majoria de derivats del verb refere van sorgir de l’evoluciórelatio/onis, per això no mantenen aquella F originària: relació, relat, correlat, relatiu, relativitat… Els únics a conservar-la són el verb literal, referir, més referència ireferent. El nostre referèndum, únic derivat culte de la família, al seu torn va donar origen, més endavant, al verb referendar i l’adjectiu referendari, objectes d’una elisió molt freqüent en la parla popular (la de la E neutra interconsonàntica quan la segona és una R, igual que a berenar o Teresa) per causa de la qual sovint les trobem escrites sense: refrendar, refrendari.

He deixat pel final l’aspecte semàntic de la qüestió perquè trobo que és el més interessant. El verb llatí esmentat, refere, es tradueix habitualment com a reportar, a més de referir, és clar. Encara que el segon és més polisèmic, tots dos coincideixen en la idea de ‘contar, fer saber alguna cosa de paraula o per escrit’. El diccionari Alcover-Moll, sempre útil en aquests casos, tradueix el llatinòrum amb l’expressió ‘el que s’ha de referir’, que aplicat a l’àmbit polític seria com ara: ‘allò que la gent ha dit perquè sigui comunicat als governants’. No calen gaires explicacions, oi? Quan els que manen no tenen interès a saber què pensen els manats, en diem despotisme il·lustrat. Tractant-se de la gent que es tracta, jo en diria despotisme i prou.