L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep Episcopal, Mons. Joan-Enric Vives, acompanyat del Bisbe Coadjutor Mons. Josep-Lluís Serrano, ha ofert aquest migdia al Palau Episcopal la tradicional recepció de Nadal a les autoritats i al Poble d’Andorra, a la qual han assistit els màxims representants de les més altes institucions del Principat i de tots els estaments de la societat andorrana.
Entre els assistents a la recepció hi eren el cap del Govern d’Andorra, Xavier Espot, acompanyat per la totalitat del seu Gabinet; el síndic general i la subsíndica general, Carles Ensenyat i Sandra Codina, respectivament; el president del Consell Superior de la Justícia, Josep Maria Rossell; el membre del Tribunal Constitucional d’Andorra, Pere Pastor; els ambaixadors d’Andorra; el representant personal del Copríncep Episcopal, Eduard Ibáñez; i el director de gabinet de la representació del Copríncep Francès a Andorra, Robert Mauri.
També hi han assistit els presidents dels grups parlamentaris i un bon nombre de consellers generals, així com els cònsols de les set parròquies del Principat amb una àmplia representació dels consellers comunals; el Vicari General, Mn. Ignasi Navarri; el Vicari Episcopal Mn. Antoni Elvira; el rector de la parròquia que l’Arquebisbe està visitant en la visita pastoral, Mn. Chisvert; el secretari general i canceller del Bisbat, Mn. David Codina, entre altres membres de la Cúria diocesana; i nombroses personalitats de les entitats socials, polítiques i econòmiques andorranes.
Després del parlament del Copríncep Episcopal, el Cor dels Petits Cantors d’Andorra, dirigit per Jordi Sabata i amb l’acompanyament al piano de Nicolas Licciardi, ha interpretat les nadales “El 25 de desembre” i “El noi de la mare”, per a cloure tot seguit l’acte amb la interpretació de l’Himne Nacional d’Andorra.
Les paraules de Joan-Enric Vives
El Copríncep Episcopal, durant el seu parlament, s’ha referit a diferents aspectes que estan marcant l’actualitat. Ha començat apel·lant a la necessitat de la pau, vistos els nombrosos conflictes armats que hi ha hagut al llarg dels temps i els que, ara mateix, estan causant veritables estralls de caràcter humanitari.
Sense abandonar en cap moment un marcat discurs religiós, sí que ha fet el punt als reptes que té per davant Andorra. “L’esperança ens ha d’ajudar als andorrans a afrontar responsablement i amb valentia els grans desafiaments que tenim com a país: els interrogants sobre els límits del nostre creixement i sobre el nostre model econòmic i la seva necessària diversificació; les dificultats per a l’accés a l’habitatge; el deteriorament de la salut mental de moltes persones; l’envelliment de la població i la baixíssima natalitat; l’agilització de la justícia i la reinserció dels empresonats; les desigualtats socioeconòmiques; les conseqüències del progressiu canvi climàtic que tant ens afecta, la gestió de la immigració i la creixent diversitat cultural, lingüística i religiosa de la nostra societat, junt amb la promoció de l’ús social de la nostra llengua i cultura catalana”.
Joan-Enric Vives no ha escatimat missatges en tot allò que està a la primera plana política del Principat. Això vol dir que no s’ha oblidat de l’Acord d’associació: L’any vinent, el poble andorrà haurà de prendre decisions importants en diversos àmbits, entre elles la qüestió fonamental de ratificar o no l’Acord d’associació amb la Unió Europea. Com he dit en diverses ocasions, com a Copríncep he acompanyat i donat suport al Govern en el procés de negociació, que ha permès un Acord que crec que té en compte la sobirania i les especificitats andorranes”.
Encara sobre l’Acord amb la Unió Europea, el Copríncep Episcopal afegia que “no em correspon pronunciar-me sobre quina és la millor decisió a prendre, doncs això pertany a la lliure voluntat del Poble Andorrà. El que sí que vull és subratllar la transcendència d’aquesta cruïlla per al futur del nostre poble, així com demanar que continuï el debat, ampli, seriós i respectuós. Un debat que eviti el perill d’una mirada basada simplement en interessos personals o partidaris a curt termini, que eviti una tensió o polarització innecessàries o excessives. Ens cal una mirada que es deixi guiar de manera valenta per l’horitzó del bé comú i el bé més gran, amb vista a les generacions futures, tenint en compte la nostra fragilitat i l’inestable context internacional”.
Sense referir-se específicament a l’avortament, sí que ha deixat entreveure comentaris que convidaven a pensar-hi quan demanava “un compromís ferm de respecte a la vida humana, des de la concepció fins a la mort natural, promovent el desig dels joves de generar altres vides i l’abolició definitiva de la pena de mort.