El mitjà català RAC1 s’ha caracteritzat per fer un seguiment acurat -des d’un bon inici- del cas BPA, la intervenció de Banca Privada d’Andorra en el marc de l’Operació Catalunya que va impulsar la “policia patriòtica espanyola” en la seva creuada contra l’independentisme català. Val a recordar que els promotors de l’atac a BPA afirmaven que els líders independentistes catalans tenien dipositats milions d’euros al Principat per a finançar la causa.
La veritat és que, més enllà de destapar-se que la família Pujol sí que disposava de diners a Andorra, com a part del seu patrimoni personal, fins a la data ha estat impossible demostrar que l’independentisme català tingués cap compte bancari i, per tant, recursos al Principat per a finançar-se. Dit d’una altra manera, la informació que es feia córrer des de l’òrbita del tristament cèlebre comissari Villarejo, el CNI, era del tot falsa, però estava tan ben embolcallada que l’expresident espanyol, Mariano Rajoy i alguns dels seus ministres, s’ho van empassar tot.
A partir d’aquí la maquinària de la policia patriòtica va iniciar una guerra bruta amb una operació del tot il·legal a la qual hi donaven suport les màximes autoritats del govern espanyol de l’època, per bé que Rajoy i el seu cercle més proper ho segueixen negant tot i les evidències.
Si fa quinze dies RAC1 destapava “un reguitzell de gravacions inèdites, avui hem tingut accés a una cadena de correus secrets i de notes confidencials que reconstrueixen una de les derivades més desconegudes de l’operació Catalunya: la trama andorrana”, publica aquest dilluns el mitjà català.
“Segons els correus electrònics secrets als quals ha tingut accés El món a RAC1, el llavors president del govern espanyol va pactar amb l’aleshores cap de govern d’Andorra, Antoni Martí Petit, que farien caure un dels quatre grans bancs andorrans: la Banca Privada d’Andorra, que també tenia una filial a Espanya, el Banco de Madrid. Per què van decidir carregar-se aquest i no un altre? Doncs perquè era l’entitat on els Pujol havien guardat els fons entre el 2010 i el 2014, no era propietat de cap de les famílies vinculades tradicionalment al sistema financer andorrà i la policia patriòtica sospitava que amagava milions d’euros de l’independentisme”.
Per altra banda, el comissari Villarejo, a més de considerar que s’havia d’intervenir la BPA, també feia pressions per a fer caure un altre dels grans bancs del sistema bancari del país, però, en aquesta ocasió, no li feien cas. “El comissari se’n queixava en una nota confidencial escrita el 7 de març de 2015, tres dies abans de la intervenció de la BPA”, relata RAC1.
“El análisis de los datos recogidos en fuentes fiables no excluye la vinculación de sectores independentistas con otras entidades andorranas además del BPA. Ante el señalamiento del BPA como única entidad de riesgo para España por sus vínculos con los Pujol, se debe insistir en que decrecerá el nivel de eficacia de las gestiones en curso si persiste el interés en obviar que el objetivo primordial es el desmantelamiento del movimiento independentista y no ocultar el resto de actividades de terceros”, lamentava Villarejo.
“És a dir: segons Villarejo, si no s’actuava contra l’altre banc és perquè aquest ocultava fons de l’independentisme, però també d’altres persones que Espanya volia protegir. Aquesta afirmació, que el comissari no acompanyava de cap prova, anava seguida d’altres que demostraven fins a quin punt les institucions espanyoles havien cuinat l’operació contra la BPA. De fet, a la nota confidencial, Villarejo avança l’argumentari que Espanya i Andorra faran servir per a justificar la intervenció del banc“.
RAC1 aegueix relatant que “a l’últim paràgraf de la nota, escrita tres dies abans de la intervenció del banc, Villarejo també afegeix: “Una vez descabezada la entidad, con la destitución y/o encarcelamiento de los responsables del BPA, los gobiernos de Andorra y España podrán disponer de tiempo suficiente para elaborar los informes que complementarían la alerta del FINCEN y dar la máxima verosimilitud a las razones de la intervención”.
I el mitjà català posa el dit a la nafra: “Aquest paràgraf és especialment profètic perquè el conseller delegat de la BPA, Joan Pau Miquel, va acabar detingut i va passar 22 mesos engarjolat a la presó de manera preventiva a Andorra. Com pot ser que Villarejo ja parlés d’empresonaments dies abans que es produïssin? Els correus amb el CNI no aclareixen si també era un escenari acordat”.
El darrer capítol de la investigació de RAC1 ha posat al descobert “una cadena de correus electrònics i notes secretes consultades per l’equip del programa “El món a RAC1” i que situen dins d’una mateixa coctelera quatre ingredients explosius: el CNI, la Moncloa, el Govern d’Andorra i els Estats Units. És un reguitzell de documentació inèdita que permet reconstruir una de les derivades més desconegudes de l’operació Catalunya: la trama andorrana”. “Almenys dos agents del servei secret espanyol van confirmar en missatges per escrit que el govern espanyol i l’andorrà havien pactat fer caure la Banca Privada d’Andorra i la seva filial, Banco Madrid, per a destapar els suposats comptes ocults de l’independentisme”, assegura el mitjà català.
RAC1 ha sotmès “tots els correus i documents a una anàlisi pericial per a certificar l’autenticitat de les metadades i ha contrastat les afirmacions que contenen amb una desena de fonts diferents. També ens hem posat en contacte amb el Govern d’Andorra i el cos diplomàtic dels Estats Units, que han preferit no fer declaracions”.
Cierco i Miquel davant dels micròfons de RAC1
Tal com publica RAC1, Higini Cierco i Joan Pau Miquel han trencat el silenci per primera vegada i han ofert una entrevista a El món a RAC1. Arran de les informacions publicades pel programa, i que vinculen el CNI, la Moncloa, el Govern d’Andorra i els Estats Units en una conxorxa per a fer caure la Banca Privada d’Andorra (BPA), el propietari i l’exconseller delegat del banc han volgut expressar la seva satisfacció que la veritat per fi surti a la llum: “Estem consternats, però il·lusionats“.
Tots dos han denunciat que ningú els va reconèixer la presumpció d’innocència i que, des d’un primer moment, van criminalitzar tant l’entitat com els seus gestors. L’operació Catalunya, a través de la policia patriòtica, havia posat el focus en la BPA perquè van descobrir que Jordi Pujol tenia diners a Andorra i, a partir d’aquí, el comissari José Manuel Villarejo va convèncer el govern espanyol i Mariano Rajoy que l’independentisme hi amagava milers de milions d’euros per a finançar la futura República Catalana. Aquest va ser l’inici de la fi de les carreres de Cierco i Miquel, però també de les seves vides tal com les coneixien fins llavors.
Els dos dirigents de la BPA han denunciat davant dels micròfons de RAC1 que no van rebre cap mostra de solidaritat a Andorra: “Van sortir en tromba a criminalitzar-nos als mitjans, sense donar-nos cap oportunitat. La maldat que hi ha hagut i hi ha és inimaginable”. Malgrat tot, esperen que ara les noves informacions tinguin alguna repercussió.
“Una de les possibles vies que s’obren ara és la d’interposar noves querelles. Joan Pau Miquel ha confirmat que tenien sospites de la implicació de l’expresident espanyol Mariano Rajoy: “No m’ha sorprès gens, vaig imaginar que això no es podia fer en un cafè entre policies. Hi havia la seva implicació i la d’altres membres del govern; també per part de l’exministre d’Economia Luis de Guindos”. Per això, ha assegurat que ara tocarà ampliar les causes i querellar-se contra Rajoy”. Així ho recull RAC1.
El mitjà català afegeix: “Encara que vulguin ampliar les causes per coaccions, Cierco defensa que han estat “extraordinàriament generosos i magnànims” i, precisament per això, han proposat a l’estat andorrà renunciar a possibles compensacions econòmiques a canvi que facin una llei d’amnistia i hi hagi un oblit. Fins ara, però, els grups que donen suport al Govern andorrà ho han rebutjat”.
Els correus secrets fets públics per RAC1