Es coneix amb el nom d’Holocaust la persecució i assassinat sistemàtic d’aproximadament sis milions de jueus europeus, organitzat burocràticament per l’Estat nacionalsocialista alemany entre 1939 i 1945. Tot i que el terme és utilitzada per referir-se a la persecució i extermini d’altres grups o pobles, en sentit estricte el concepte d’ Holocaust es refereix a l’experiència singular de persecució i anihilament de les poblacions jueves d’Europa.
Des del seu ascens al poder, les autoritats alemanyes van perseguir a altres minories classificades segons la seva suposada ” inferioritat racial “, com gitanos. Altres grups, al seu torn, van ser perseguits per motius polítics, ideològics religiosos o d’eleccions sexuals, entre ells els comunistes, els socialistes, els testimonis de Jehovà i els homosexuals.
Alguns investigadors de l’Holocaust consideren que el que els nazis van fer al poble jueu va arribar, per diverses raons, més enllà del genocidi. L’intent de deshumanitzar i posteriorment assassinar cadascun dels jueus, a tot arreu, qualssevol que sigui la seva activitat o creença, no va tenir precedents en la història. Més encara, la creença nazi que els jueus havien de ser exterminats pel bé de la humanitat constitueix una dimensió que no està present en altres actes de genocidi comesos abans o després de l’Holocaust.
Així mateix, l’Holocaust és considerat com un esdeveniment central de la història universal. la seva especificitat ens interpel•la entorn dels límits i les responsabilitats de l’acció individual i col lectiva.
La violació dels drets humans perpetrada per l’accionar dels estats nacionals va esdevenir el centre dels debats entorn de les formes de ciutadania, el respecte a la diversitat i les formes de convivència. L’Holocaust, en aquest sentit, ha orientat les reflexions sobre un ampli ventall d’experiències que van caracteritzar a segle XX.
L’origen del terme Holocaust remet a una paraula grega que significa tots (holos) cremats (caustos) i fa referència a un sacrifici. Al seu torn, en l’Antic Testament, Holocaust designa un tipus de sacrifici o ofrena ritual. A causa d’aquesta accepció és que diversos historiadors prefereixen usar el terme hebreu Shoá, doncs nomena una acció perpetrada per éssers humans sense referenciar un acte de caràcter ritual. Per exemple, el 1994 es van denunciar els crims que estaven tenint lloc a Rwanda homologant-se a l’experiència que havien patit els jueus a mans dels nazis. Si bé, des d’un punt de vista analític no era pertinent l’assimilació d’aquests dos genocidis, el dels tutsis i el dels jueus, per tractar-se de contextos, règims i mitjans diferents, l’ús públic de la Història justificava la seva apropiació.
A l’abril de 1994, quan l’opinió pública era encara incrèdula o indiferent amb les massacres- a les quals els mitjans caracteritzaven com “conflictes tribals”, homologar el nazisme al genocidi ruandès tenia un sentit polític específic: el de recolzar-se sobre la consciència històrica del món occidental per cridar l’ atenció sobre un genocidi que s’estava produint. Es tractava de mostrar que Rwanda estava vivint una tragèdia tan greu com l’Holocaust i que calia reaccionar per intentar impedir-la.
Vostès que viuen sense molèstia en residències segures; vostès que troben menjar calent a casa al vespre: observen i vegin si això és un home, el qual treballa en un pantà fred, ell, que no coneix el descans i lluita per un petit tros de pa. Que esdevé mortal per un “sí ” o un ” no. Observin i vegin si això és una dona. La que no té nom ni cabells, a la qual no li queden forces per recordar, que els seus ulls estan buits i la seva falda freda, com una granota en un dia gelat d’hivern.
Reflexionin i recordin que tot això va succeir, que van passar aquestes coses. Gravin-les en el seu cor. I les repetiran als seus fills en tornar a casa i en anar als camins, anar a dormir i en llevar-se.
Però en fi, aquest és el problema quan una persona amb el passat de Hitler, qui a més tenia una increïble capacitat per moure masses i un poder de convenciment considerable, ascendeix al poder. Es trist, però així és la història de la humanitat, i encara que això va passar ja no és culpa de ningú avui dia, sí és responsabilitat de tots nosaltres tractar d’evitar que torni a succeir.