Aquest passat divendres, dia 19 de desembre de 2014, hem recordat i commemorat el triomf del Barça al Mundial de Clubs, triomf que suposava la sisena copa de l’equip de Pep Guardiola, l’anomenat Pep Team.

Tornant a veure imatges d’aquell partit, i algun altre d’aleshores, he recordat el gust que donava veure’ls jugar, m’he tornat a il·lusionar amb el futbol del millor Barça de tota la historia, d’un Barça que va assolir gestes que encara perduren i que seran molt difícils d’igualar per un altre club, si no impossible.

Confesso que el futbol actual que està fent el Barça no m’il·lusiona gens, crec que encara han de millorar i evolucionar molt per estar al nivell d’aquell mític equip, però potser demano massa.

Cert és que els culers estàvem acostumats a no guanyar lligues, ni copes d’Europa i ens acabàvem conformant amb títols menors com la copa del Rei fins que va arribar la revolució del gran Johan.

Amb ell a la banqueta el Club va fer un gir i es va impregnar d’una filosofia diferent, d’un futbol diferent que ens va reportar títols mentre ell hi va ser, però que va desaparèixer d’una forma radical, crec que orquestrada des de la directiva de Nuñez, amb l’arribada de Van Gaal, amb un afany per esborrar tota traça de l’holandès volador que avui encara no entenc.

Vam passar uns anys fotuts, tot i guanyar algun títol, però no gaudíem amb l’equip com abans i ens tornàvem a acostumar a la tònica que sempre havíem viscut fins que una nova junta va entrar i ens va portar a Frank Rijkaart al 2003.

Amb ell, i amb l’assessorament constant de Cruyff a la nova junta del tàndem format per Laporta i Rosell, va tornar la seva filosofia del futbol i es va començar a gestar un gran equip.

Els inicis no van ser fàcils, com no ho està essent ara per Luis Enrique, però aquella junta va donar total suport a l’entrenador, com ara també s’ha fet, malgrat que aleshores es perdien més partits que ara, i de mica en mica, l’equip es va anar formant. L’any següent, amb incorporacions a la plantilla per tots recordades, de les que destacaré només les de Deco, Eto’o i Messi, l’equip va assolir el títol de lliga dos anys consecutius i la seva segona Copa d’Europa a Paris.

Aquest va ser l’equip ja format que va agafar en Pep, l’equip que amb noves incorporacions va guanyar el triplet en la seva primera temporada com entrenador i que es va acabar convertint, al 2009, en l’equip de les sis copes que ara recordem.

Cal fer retocs a les altes esferes del Club, però cal confiar en el projecte de Luis Enrique, tot i que de vegades ens sembli que no sap el que està fent, perquè crec que ens trobem en un nou procés de construcció d’un equip guanyador i això porta el seu temps.

Aprofito per desitjar-vos a tots que passeu unes molt Bones Festes.