Google millora dia rere dia els seus serveis. El seu model, de vegades posat en dubte, es basa en l’acumulació massiva i constant de dades. Amb tot, en ocasions, les seves innovacions segueixen una línia humanista de la qual hem d’alegrar, o no?

Recentment l’empresa de Silicon Valley ha presentat una actualització de Google Maps que permetrà saber quins comerços compten amb facilitats d’accés i mobilitat per a persones que van en cadira de rodes.

Es tracta d’una pestanya en el marc de serveis de Google Maps que serà marcada com a “Entrada adaptada per a persones discapacitades”. La informació procedeix de les opinions de l’establiment que deixen els propis usuaris.

El desenvolupament d’aquesta eina va ser creat per Rio Akasaka, un treballador de l’empresa que va aprofitar el temps que la signatura californiana destina als seus empleats per treballar en idees pròpies per dissenyar-ho (el 20%).

Existeix no obstant això, una idea que subjau en tota aquesta notícia i que dóna compte del perquè de l’èxit del major cercador del món. Qui està treballant per a Google? Posem que Google volgués determinar quants dels restaurants que té indexats disposen de servei per a persones en cadira de rodes sense comptar amb aquesta eina, sense comptar amb els propis usuaris. Per fer-ho hauria de contractar un vast equip que es dediqués dia i nit a trucar a aquests restaurants per saber si disposen del servei. A més haurien de parlar diversos idiomes per abastar tots els restaurants repartits per tot el món. En conseqüència serien molts sous que l’empresa hauria de pagar. Aquesta tasca està sent duta a terme pels propis usuaris de forma gratuïta.

En resum, Google és gratuït però nosaltres li estem fent la feina bruta.

Per Tecnonews / AMIC