Diu la llegenda que, Carnestoltes, un home sense carn sorgeix i imposa la seva autoritat festiva i de gresca fins que la justícia el sentència en el conegut dimecres d’enterrament de la sardina.

La festa de la cultura popular catalana conté al nostre país un ritus d’expulsió del mal que es materialitza en un personatge grotesc, satíric i burlesc que es construeix dies abans i acaba sent cremat. El ninot, que no té carn, no és un esser humà i és benvingut durant el dijous gras ja que es considera un heroi per trencar l’ordre establert i posar-ho tot potes amunt. Amb el pas dels dies, i sobretot diumenge desprès de la tradicional rua, aquesta simpatia desapareix i acaba sent sentenciat al considerar-se culpable de tots els mals que han existit mai.

L’enterrament es realitza dimecres de cendra i és considerat un dels grans actes de la festa, donat que l’enterrament és multitudinari i compta amb tota mena de personatges estrambòtics que diuen adéu al seu rei. De les flames, les bales o dels cops sempre s’hi salva un membre del ninot, que servirà per a emmagatzemar l’esperit del Rei que, màgicament, tornarà a néixer dijous gras de l’any vinent.

Per Redacció / Sabadellinforma.com