Sobre les meduses, el canvi climàtic podria ser un altre factor decisiu per al creixement d’aquests organismes mil·lenaris, segons els investigadors. Està provat que si augmenta la temperatura de l’aigua, l’any següent, les meduses tenen més facilitat per a reproduir-se a la mateixa zona.
Les meduses són organismes “molt simples encara que tenen 500 milions d’anys”, afirma el bus científic i investigador de la Universitat Europea de Canàries, Juan Diego López Arquillo. Aquestes «aprofiten com a aliment la contaminació orgànica dels oceans» a més de beneficiar-se de l’absència de depredadors, cosa que ajuda a la seva proliferació en àrees de bany, ha informat l’investigador, en declaracions a EFE.
Tot i resultar «molestos» per les toxines que transmeten els seus tentacles, aquests animals gelatinosos «són més necessaris del que pensem», sosté López Arquillo.
De fet, «constitueixen un aliment per a espècies superiors a la cadena tròfica» les quals, en devorar-les, en regulen la quantitat, per la qual cosa una altra de les raons del seu increment és la «sobrepesca dels seus depredadors». Entre els depredadors hi ha les tortugues marines, els crustacis, els corals i diversos tipus de peixos com el peix lluna i el tauró.
Grans canvis del seu ecosistema
Aquests animals cnidaris o celenteris, igual que la resta d’habitants de mars i oceans, també han patit els tres grans canvis del seu ecosistema: els d’aportació, els de limitació d’espècies i les temperatures.
En aquest sentit, «el canvi climàtic podria ser un factor decisiu per al seu creixement» ja que, encara que «no es pot saber amb total exactitud perquè arriben a unes costes més que a altres» està provat que si augmenta la temperatura de l’aigua, al any següent, «les meduses tenen més facilitat per a reproduir-se” a la mateixa zona.
López Arquillo també s’ha referit als «molts mites que hi ha al seu voltant» i cita com a exemple el fet que es presenti la caravel·la portuguesa com una medusa quan «no ho és, sinó que es tracta d’un hidrozou que pertany a la mateixa classe».
Imaginari col·lectiu
A més, per a l’imaginari col·lectiu, les meduses només proliferen en aigües temperades o calentes, però això tampoc és correcte: viuen millor en temperatures més elevades i per això es veuen més al litoral mediterrani, però hi ha espècies com la Pelagia noctiluca (o medusa claul) tan adaptada al fred que «es troba a l’Atlàntic i al Cantàbric amb freqüència».
«Fins i tot a les aigües més fredes de l’Antàrtic podem trobar cnidaris com a corals», recorda aquest especialista, que enumera les espècies més habituals a les costes espanyoles: Stomolophus meleagris (o bola de canó), Cotylorhiza tuberculata (o ou fregit) i Rhizostoma pulmo (o aguamala).
Una altra informació inexacta és que les meduses piquen, però «elles no ho fan, en realitat, sinó que un és el que pateix la picada en fregar les cèl·lules urticants» dels seus tentacles, conegudes com a cnidòcits i útils per a caçar les seves preses.
Netejar la pell irritada
En cas de contacte amb elles no cal rentar la zona afectada amb aigua dolça sinó «netejar la pell irritada amb aigua salada, perquè no quedi cap traça» de les toxines i, posteriorment, «usar cremes amb corticoides si fos necessari» per a afrontar la inflamació.
El perill d’aquestes irritacions té molt a veure no sols amb la capacitat urticant de cada espècie sinó amb la reacció del cos de cada individu afectat.
Així, la Chironex fleckeri (o vespa de mar) és una medusa mortal i també un dels animals més letals de tot el planeta, encara que l’expert de la Universitat Europea de Canàries recomana no preocupar-se en excés per la seva presència, ja que «sol viure a les costes d’Austràlia».
Encara que el primer impuls d’alguns banyistes en descobrir meduses a l’aigua sigui treure-les i deixar-les morir a la sorra, aquest especialista assenyala que això «és un acte d’incultura», quan, «simplement, hem d’extremar la precaució o no ficar-nos al mar, perquè al capdavall aquesta és la seva llar».