Des de ben petits sabem que tenim una família composta per persones molt properes a nosaltres i que compleixen un paper decisiu en les nostres vides, però, esteu segurs del que és la nostra família? El que és clar, és que una família no està feta sinó que s’ha d’anar construint amb el temps, amb la confiança i amb les experiències.
La nostra família no només està formada per llaços de sang sinó que al llarg de la nostra vida apareixen algunes persones que es converteixen en alguna cosa més que això. Aleshores, com podem començar a definir la família?
Crec que una de les coses més importants que busquem a la família és la seguretat, saber que amb ells mai no ens passarà res dolent, i que podem ser nosaltres mateixos. El valor de la família és important i la nostra manera de sentir, pensar, actuar, qui som i com som, està constituïda en gran part per l’entorn més immediat en què hem nascut i hem crescut.
La família representa a les nostres vides una baula molt important d’unió, amor i suport, ens ajuda en allò personal, a formar el nostre caràcter, és el primer lloc on aprenem els valors d’acord amb la formació que ens brinden els nostres pares. Actualment estem vivint una crisi de valors, les famílies es troben fracturades, hem anat perdent, poc a poc, el valor de les persones, per a donar-li un pes més gran a les coses per sobre de l’afecte, l’amor i la comprensió.
Cadascun dels integrants de la família juga un rol, exerceix un personatge important, per a donar-li a la nostra llar harmonia, tranquil·litat, pau i sobretot amor. Així podem viure en un ambient familiar, on no tot serà felicitat, però s’hi trobarà el suport, el consell i sobretot l’escolta davant de qualsevol dificultat.
Ells són el nostre primer refugi, no tindríem per què sortir fugint del nostre nucli principal, al contrari ens sentiríem acollits, i gaudiríem cada moment compartit amb els éssers que més estimem.
Sentir calidesa, recolzament i comptar amb valors familiars ens ajuda a comprendre’ns millor a nosaltres mateixos, ens serveix com a base per a acceptar-nos, respectar-nos i valorar-nos fora. En família, podem compartir convivències plenes d’alegries, recolzar-nos en moments de tristesa, solitud o malaltia.