La majoria de les persones poden formar imatges mentals a la seva ment, un procés que implica la interacció de diverses àrees del cervell, com el còrtex visual i el còrtex prefrontal. Això permet recrear experiències passades, imaginar situacions futures o fins i tot visualitzar conceptes abstractes. En les persones amb afantasia, aquest procés està parcialment o totalment alterat.
Encara que aquest concepte sigui relativament desconegut, s’ha començat a estudiar amb més detall durant els darrers anys, des que es va descriure formalment per primera vegada el 2015. Les persones amb afantasia presenten diversos símptomes, depenent de la gravetat de la condició. Els més comuns són:
- Incapacitat per a visualitzar imatges mentals: Quan algú els demana que imaginin una posta de sol o la cara d’un amic, no poden formar una imatge mental clara o detallada.
- Dificultat per a recordar visualment: Els records sovint són abstractes i es basen en conceptes, emocions o informació verbal, més que en imatges.
- Manca de somnis visuals: Algunes persones amb afantasia no experimenten somnis amb imatges, o si ho fan, són poc detallats.
- Dificultats en activitats creatives: Pot ser complicat fer activitats que requereixin imaginació visual, com dibuixar de memòria o dissenyar visualment.
- Desconnexió emocional en records visuals: Encara que recordin fets importants, la manca d’imatges mentals pot fer que aquests records semblin menys vius o emocionants.
L’impacte de l’afantasia varia segons la persona. Per a algunes, és una simple peculiaritat, mentre que per a altres pot representar un desafiament en activitats que depenen de la visualització mental. Malgrat això, moltes persones amb afantasia desenvolupen mecanismes compensatoris, com confiar més en el pensament verbal o la memòria basada en dades concretes. L’afantasia sovint es diagnostica mitjançant qüestionaris que avaluen la capacitat d’imaginar, com l’escala de vividesa de la imatgeria visual (VVIQ). Tot i això, encara no existeixen proves mèdiques definitives, i el diagnòstic es basa principalment en l’autoavaluació de l’individu.