Entre els projectes d’obra pública que Andorra ha abandonat destacaria el metro aeri, que en una primera fase volia connectar Sant Julià de Lòria, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. En una segona fase la Massana, Encamp i la frontera hispanoandorrana. La primera documentació que l’Arxiu Nacional d’Andorra conserva sobre aquest projecte és de 1998, quan s’encarreguen diversos estudis sobre la viabilitat de construir un sistema de comunicació elevat, com a mesura per a descongestionar la xarxa viària del Principat
El 1999 s’adjudica el concurs públic per a la licitació de treballs d’assistència tècnica del projecte, que guanya un grup d’empreses. En el mateix any es licita el concurs públic d’adjudicació d’una concessió administrativa, per al projecte, la construcció, la conservació, el manteniment i l’explotació d’un nou sistema de transport públic de passatgers, no convencional.
Crec recordar que el projecte consistia bàsicament en fixar unes pilones altes, espaiades, seguint el curs del riu, sobre la seva llera, enllaçades entre si, per a sostenir els monorails, per cada un dels dos sentits de la marxa, com també integrar les estacions o parades del recorregut. El projecte de metro aeri va estar envoltat de molta polèmica. Finalment, al 2004 el projecte es va abandonar definitivament.
Sempre m’he preguntat per quina raó de fons no es va tirar endavant el projecte, quan tot era a punt per a iniciar les obres, ja que es disposava de tots permisos i informes legalment exigits, inclòs el d’impacte ambiental. Si les dificultats per a portar a terme el projecte eren de caire econòmic i no tècnic, crec que s’hauria de recuperar el projecte, sobretot si un dia, com sembla probable, es pot comptar amb fons de la UE destinats al finançament a aquest tipus d’infraestructures públiques.
Altres projectes d’obra pública romanen també en via morta, com és el cas del túnel que hauria d’enllaçar Grau-Roig amb Prullans, cosa que facilitaria l’arribada d’esquiadors que venen a Andorra a través del Túnel del Cadi. Al meu parer, la iniciativa no prosperà degut a que possiblement restaria visitants a les parròquies baixes.
Una iniciativa que tampoc prosperà, fou la d’unir per un túnel, on passaria el tren, els fons de la Vall d’Incles amb les infraestructures ferroviàries de l’SNCF que desemboquen a l’Ospitalet, a França. Les dificultats, en aquest cas, sembla que són de caire tècnic, tota vegada que l’Ospitalet i la Vall d’Incles, es troben a bastant diferent alçada sobre el nivell del mar, cosa que originaria un fort pendent.