Projecte a l’Alt Urgell per identificar noves fosses comunes de la Guerra Civil i la dictadura franquista

Restes de la fossa comuna excavada a Cabó l'any 2018
Restes de la fossa comuna excavada a Cabó l’any 2018. Foto: Memorial Democràtic/ RàdioSeu

L’historiador urgellenc Pau Chica, a través de Memorial Democràtic, ha iniciat un treball de recerca per localitzar i documentar fosses comunes de la Guerra Civil i la dictadura franquista a l’Alt Urgell. L’estudi parteix de 10 fosses ja identificades i vol determinar nous enclavaments, per inventariar-los i deixar-ne constància històrica. L’objectiu final és fer-ne l’excavació i trobar persones desaparegudes i recuperar-ne els cossos.

Pau Chica destaca que és difícil obtenir informació sobre aquest període perquè hi juga un paper molt important la memòria oral i “després de la dictadura i amb la transició política, es va deixar de banda la memòria històrica i ara és més difícil aconseguir testimonis”. En aquest sentit, l’historiador urgellenc fa una crida perquè les persones que recordin fets o dades sobre possibles fosses comunes, es posin en contacte amb ell o amb Memorial Democràtic.

A l’Alt Urgell només s’han fet dues actuacions en les 10 fosses identificades. Es van fer l’any 2018 al Tossal de Pomajor, a Cabó, on es van localitzar restes d’un individu, i el 2021 a Adrall, amb noves restes fragmentàries. Pau Chica puntualitza que segurament hi ha més de 25 enclavaments amb restes, tot i que de moment no s’han estudiat. Les morts estan vinculades amb tota probabilitat amb la proximitat del front del Pallars i l’existència de camps de treball.

 

Programa d’identificació genètica

Cal destacar que actualment la Generalitat disposa d’un Programa d’identificació genètica, un pla pioner a l’Estat espanyol, que es basa en un cens de familiars de persones desaparegudes per poder comparar els perfils d’ADN extrets de les restes òssies trobades en fosses. Això permet establir relacions de parentiu i determinar les identificacions personals per retornar les restes humanes als familiars respectius.

Qualsevol familiar de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista pot accedir al Programa d’Identificació Genètica, en marxa des de finals de 2016. Només cal que tramiti el registre al cens de familiars desapareguts del Departament d’Exteriors de la Generalitat i gratuïtament se li fa l’extracció de les mostres genètiques.

 

Mapa de fosses

El mapa de fosses és una de les eines principals de la política pública de la Generalitat sobre fosses i desapareguts. Actualment, el mapa geolocalitza 525 fosses (251 estan confirmades i 274 són probables), i hi ha 12.154 difunts referenciats. A cada entrada hi ha descripció de la fossa, documentació relacionada i les coordenades.

 

El Memorial Democràtic i la recuperació de la memòria

Memorial Democràtic és una institució de la Generalitat de Catalunya que té per missió la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica a Catalunya (1931-1980). Aquest període històric comprèn la Segona República, la Guerra Civil, la dictadura franquista i transició a la democràcia. La institució posa especial èmfasi en la recuperació de la memòria de les víctimes per motius ideològics, de consciència, religiosos o socials, així com en la repressió perpetrada per la dictadura franquista a persones i col·lectius (incloent-hi la llengua i la cultura catalanes), l’exili i la deportació.

El Memorial Democràtic rememora la lluita antifranquista i la transició a la democràcia fins a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya. Així mateix, posa al centre de la seva activitat “la dignitat de la persona, els valors democràtics i el respecte pels drets humans perquè la barbàrie no es torni a repetir ni aquí ni enlloc”.

[do_widget id=category-posts-pro-64]