Allò que separa un any de l’altre, no és més que un dia: la fi del desembre i l’inici del gener.

Potser perquè les persones necessitem marcar-nos fites, donem un valor afegit a aquest canvi. A lo millor perquè desitgem una visió diferent de la vida, sacralitzem cada començament, intuint-ho com una nova oportunitat…

Ara no vull parlar de propòsits sinó de somnis, no vull creure que tot continuarà igual perquè res no ho és  i tot canvia… El meu somni no té a veure amb mi perquè  no tinc motius per queixar-me.

El meu somni és el desig de percebre cada vegada més, pau  fraternitat i  comprensió amb aquells que no tenen salut, amb els que no tenen per menjar o amb els que pateixen un calvari.

Somio que el 2018 sigui l’any de la fi de les guerres, de la fi dels conflictes, de la fi de la pobresa, que esdevingui l’any màgic de l’inici d’una nova humanitat… d’aquella que ens faci grans sent capaços d’entendre que tots som diferents i iguals, que tots tenim dret a viure i a riure, que tots ens devem el màxim de respecte i la nostra vida s’engrandeixi  segons la quantitat de felicitat que siguem capaços de donar…

Aquest 2018 és l’any de la majoria d’edat del segle XXI, és l’inici de la maduresa que tanca absurditats i obra lligams amb els cors i els sentiments de la gent, dels pobles. Tot això és el que somio i un somni pot esdevenir també un desig…

Estimada Humanitat, ajuda’ns a somiar plegats i a posar somriures, fins i tot en els moments més difícils, per poder seguir pensant que la vida no és infinita, que cal gaudir de cada instant i que cal somiar primer per aconseguir donar valor a tot allò que tenim i no allò que no tenim, ajuda’ns a no deixar de fabricar bondat i a no decaure en la recerca del bé col·lectiu, de l’amor universal i la comprensió als demés…

Us desitjo un feliç any nou i si voleu, primer somieu i desprès desitgeu.