Una intervenció que s’ha fet, recentment, al jaciment arqueològic de Montlleó, al municipi cerdà de Prats i Sansor, ha permès datar les restes que s’han trobat en l’era de la darrera glaciació, fa uns 23.000 anys. Així ho ha asseverat l’equip d’arqueòlegs del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona, en un treball de camp que han dut a terme fins a finals de juliol.
Segons l’equip d’investigadors, en les tasques de treball d’aquest jaciment a l’aire lliure del paleolític superior, situat en un turó sobre la plana, també han trobat eines de pedra i malacologia que evidencien que Montlleó era un punt clau en la travessa dels Pirineus durant aquest període.
L’equip del SERP, integrat per 11 estudiants i graduats en Arqueologia de la UB, i sota la direcció dels investigadors Marta Sánchez de la Torre, Cynthia Belén González i Xavier Mangado Llach, va recuperar força eines lítiques característiques de període solutrià (una fase escassament identificada a Catalunya), juntament amb més d’una trentena de restes malacològiques de petxines i cargols marins emprats en l’abillament personal.
No hi havia construccions com les del Castellot
Montlleó va ser ocupat per una tribu de caçadors-recol·lectors nòmades, que hi van desenvolupar diverses activitats, com ara esquarterar animals de caça o elaborar eines de pedra, d’os o de banya. A diferència del jaciment del Castellot de Bolvir, situat a l’altre costat de la plana cerdana, a Montlleó no s’hi va fer cap construcció, ja que en aquella època de la prehistòria només s’hi aixecaven cabanes desmuntables. Tot i això, analitzant les restes, es poden diferenciar els espais segons la seva funció.
Els treballs els ha finançat el Projecte quadriennal del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i té el suport de l’Ajuntament de Prats i Sansor.