Segons dades de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, d’octubre de 2024, 4.194 persones jubilades, tenen en comú haver cotitzat per vellesa 35 o més anys, franja de temps cotitzat, on la pensió de jubilació mitjana és de 1.468’67 euros mensuals. No vol dir que totes i cada una d’elles cobri una pensió de jubilació de 1.468’67 euros mensuals. És obvi que unes cobren un import igual o superior i unes altres inferior, en funció dels punts de vellesa acumulats fins arribar al retir.
Malauradament, una part significativa de la franja de pensionistes contemplada cobra una pensió de jubilació contributiva inferior al salari mínim, o sigui menys de 1.431 euros mensuals, després d’haver cotitzat 35 anys o més, situació totalment injusta, que considero un greuge comparatiu, com intentaré explicar.
En efecte, persones que no han cotitzat mai a la CASS, o ben poc, reben del Govern d’Andorra una pensió de jubilació, de les anomenades de solidaritat (no contributiva), per l’import sencer del salari mínim o parcial, si es tracta de complementar la de la CASS.
És lamentable que amb 35 o més anys anys de cotització a la CASS, les pensions contributives no tinguin el mateix tracte que les no contributives. Tinguem en compte que una pensió no contributiva de jubilació pot arribar a triplicar una de contributiva amb 40 anys cotitzats.
Caldria al meu parer garantir una pensió vital equivalent al salari mínim, per a les contributives com es fa per a les no contributives, sempre que s’hagi cotitzat 40 anys i l’assegurat no hagi optat per la jubilació anticipada o cobri un capital jubilació.
Si la pensió teòrica que li pugui correspondre a l’assegurat és reduïda per sengles coeficients correctors, establint de fet un import topall per la mateixa, raó de més per a establir un complement a les pensions de jubilació de la CASS, a càrrec del Govern d’Andorra.
Seria una forma de restituir a la CASS els centenars de milions d’euros que esmerçà la parapública per compte de l’Estat per a finançar durant 40 anys, fins el 2008, les pensions d’invalidesa i les pensions de jubilació no contributives amb diners del fons de pensions contributives. Només amb les pensions de jubilació no contributives la CASS esmerçà 255 milions d’euros.
No crec que la despesa que hauria de suportar el Govern d’Andorra, en establir un mínim de pensió a les contributives, sobrepassi el 0’50 % del pressupost de l’Estat. Un tipus de perfil típic de persona afectada pel greuge podria ser una dona, que va tenir un salari baix i, per tant, una pensió insuficient per a fer front a l’alt cost de la vida.
Prou diferències econòmiques hem suportat durant la vida laboral, com per a fer-les perdurar a la darrera etapa de la vida. Corregint l’anomalia farem del nostre un sistema més solidari. Manca, al meu entendre, solidaritat entre el beneficiaris de la prestació de vellesa. Entre generacions, la solidaritat ja la tenim: els que treballen paguen les pensions dels que no treballen.
Per a intentar corregir el greuge s’obren quatre possibilitats: A) Exposar el tema als nostres representants al Consell General. B) Endegar una iniciativa legislativa popular. C) Emprar la via jurisdiccional. D) Presentar una queixa al Raonador del Ciutadà.