La claustrofòbia, fòbia que és un trastorn es diu, de l’ansietat. Els símptomes d’una persona que pateix claustrofòbia, poden variar considerablement d’una persona a una altra. A mi, personalment, els símptomes que em provoca la claustrofòbia, primer una suor molt freda, taquicàrdia, em falta l’aire, em vaig marejant i, per últim, molts tremolors per tot el cos.
Les persones que patim i pateixen claustrofòbia tenim una por intensa i incontrolable als llocs tancats. Això, a mi, personalment, em passa perquè penso que no podré escapar fàcilment del lloc on soc. No importa si el lloc és un túnel, un despatx sense finestres, quatre parets on només hi ha sortida per la porta principal i em fa pensar en si no podré obrir la porta, o en un avió… la mala estona està assegurada.
Diuen que el bullyng, els abusos sexuals o el maltractament van units a les fòbies moltes vegades. Qualsevol cosa que ens recordi aquestes experiències traumàtiques poder fer encendre les alarmes. De vegades, tan simple com l’escena d’una pel·lícula, ens pot provocar ansietat.
Com Abans d’entrar en un espai tancat, m’he d’aturar, prendre’m el meu temps i respirar profundament. Quan estiguem en un lloc tancat, hauríem de provar de pensar en situacions o imatges que et resultin agradables.
Superar la fòbia, per a mi, és un procés que em portarà temps. Per això vaig pas a pas i em dono temps en cada situació en què em trobo. Suposo que a molts de vosaltres, també us ha passat o encara ho passeu.
Per aquest motiu, a tots els que patiu claustrofòbia, vull animar-vos a començar a gaudir de totes les coses positives que us poden aportar la vida.