Per què la difusió dels “papers de Panamà” ha causat tanta estupefacció?… Potser perquè, com si d’un miracle es tractés, ha aparegut la prova reveladora de l’existència del frau a gran escala?… Caram, quina novetat!!!!…Sabeu? Sóc dels que puc arribar a comprendre que hi hagi persones que es vegin obligades a robar aliments per poder subsistir i aguantar tot el pes de la llosa de la misèria que els ha tocat viure… Sí, ho puc entendre… tot i sent conscient que l’acte d’agafar qualsevol cosa que no sigui teva et transforma, a efectes de la Llei, en un lladre… El que no puc comprendre, però, son aquelles altres persones que viuen en una abundància inacabable i fan tot el possible per evitar passar per la “caixa de la solidaritat”… aquella caixa què, precisament, és l’encarregada de poder gestionar, entre d’altres,  el menjar dels que no tenen res i, en canvi, se’ls anomeni defraudadors o evasors fiscals… Suposo que, per qüestió de matisos socials o per l’evolució del llenguatge, es deixa la paraula més lletja a la pobresa i la menys feridora, a la riquesa…

Sort en tenim de la nostra consciència per saber diferenciar un assassinat d’un homicidi involuntari perquè sinó tindríem molt difícil avaluar allò que es pot justificar d’allò que és injustificable. 

Estic especialment indignat pel gran desequilibri social dels Estats, fruit de les retallades que bàsicament pateixen les persones amb menys recursos… Estic indignat perquè mentre la majoria de persones veuen minvada la seva qualitat de vida, d’altres esdevenen “tant pobres que només tenen diners”, uns diners que deixen de pagar per contribuir a evitar aquestes retallades… Per sort, hi ha molts aspectes personals que mai es podran comprar amb diners com, per exemple, la dignitat, la felicitat, l’honradesa i la honorabilitat… així doncs, ¿quina dignitat els queda a aquells que han fet mans i mànigues per amagar uns diners que no s’acabaran mai i que tampoc podran endur-se a l’altre barri?. ¿De quina honorabilitat faran gala aquells dirigents que s’han aprofitat de la seva posició, aplicant retallades a la resta dels seus conciutadans, mentre ells es feien cada vegada més rics?

Els “papers de Panamà” han donat a conèixer que l’avarícia és més gran i més extensa del que ens pensàvem, i dono les gràcies a Déu que s’hagin fet públics si això ha de servir, a escala mundial, a evitar el frau o robatori, per començar una nova redistribució dels recursos econòmics que permetin evitar aquelles diferències socials tant marcades fins al punt què, s’acabi una etapa de la humanitat on moltes persones segueixin morint-se de fam i, en canvi, d’altres llencin el menjar… A vegades és bo que passin coses desagradables per repensar com millorar i crec que aquesta és una bona oportunitat, pel Mon sencer, per iniciar un futur millor. Potser el dia que els diners siguin només dels Estats en lloc de les persones individuals, serveixin només per garantir la dignitat dels éssers humans i no siguin per marcar els “status socials”, potser –només aquell dia- haurem entès què, tal i com naixem ens en anem…