Bhagwan Shri Rashnish (Osho) va ser un gurú hindú que va viure entre el 1931 i el 1990. No era precisament molt modest ja que assegurava que era un ser superior als altresperò tenia el seu atractiu perquè els seus ensenyaments sincrètics emfatitzaven la importància de la meditació, la consciència, l’amor i la celebració de la vida, l’humor i la creativitat…quelcom que podem dir que era molt suggerent i ho segueix sent. Però la pregunta interessant és: aquest home que va acabar canviant el seu nom pel d’Osho era relativament coherent amb el que predicava? I la resposta és un decebedor No. Ja quan estava viu se li anomenava el gurú del sexe perquè circulaven històries sobre la seva “oberta” relació amb el sexe, concretament amb les seguidores més atractives. Però es va fer famós per dues coses: tot i predicar la importància d’una vida senzilla tenia més de 80 Rolls Royce i un estil de vida força luxós. La segona va ser l’enfrontament que va tenir una comuna que va crear a l’estat nord-americà d’Oregon amb els habitants d’un poblet proper anomenat The Dalles. Els seus seguidors van arribar a provocar un emmetzinament massiu de centenars de persones (que no va provocar morts) per manipular les eleccions locals i aconseguir un càrrec polític. Quan tot va ser descobert va culpar a la seva número 2 i va acabar sent deportat dels Estats Units. 

Tots aquests incidents no van acabar, del tot, amb la seva popularitat ja que als prestatges de les llibreries (secció autoajuda) encara es venen força els seus. Estem parlant d’algú, a més, que va afirmar que els jueus eren gent que es sentia molt culpable per haver provocat la mort de Jesús i per això estaven buscant un Adolf Hitler que els matés.  O de les seves contradictòries prediccions sobre un possible apocalipsi nuclear que primer acceptava i després negava. Per tant, podríem dir que, efectivament, va ser un egòlatra clàssic, amb deliris de grandesa i posseït per una gran ànsia de poder: econòmic, polític i sexual, quelcom que no qualificaríem precisament de ser evolucionat. Però voldria acabar amb algunes reflexions interessants que va fer: “Cap societat vol que et converteixis en savi. Això va en contra de tota inversió d’una societat. Si la gent és sàvia, no pot ser explotada. Si són intel·ligents, no poden ser subjugats….Els agradarà viure en llibertat. Perquè la llibertat ve amb la saviesa i per això cap societat vol que la gent sigui lliure. Des del moment que la gent comença a usar la seva intel·ligència es tornen perillosos”. I acabaria amb un altre frase seva: “La veritat és dins teu. No busquis en una altra part”. Meravelloses paraules, al meu entendre, que potser hauria estat bé que practiqués ell mateix i que en el nom de la llibertat i la recerca de la felicitat acabés anul·lant-la en els seus seguidors.