On i Off

Juncosa
Joan Juncosa

Sembla que ara vivim en una societat de l’esforç, en la qual un ha de sentir-se culpable si fracassa per no ser la millor versió de si mateix. A més del dur que és fracassar, cal sumar el sentit de culpabilitat de no aconseguir-ho.

Vull trencar una llança a favor del fracàs. Primer, cal dir que per a aprendre cal fracassar. Tots, i dic absolutament tots, quan aprenem a caminar, caiem. No es denomina fracàs, es denomina part de l’aprenentatge. No es parla de fracàs perquè al final tots ho assolim. Però si anem a l’edat adulta, hi ha molts camins per a triar i moltes decisions a prendre.

Puc assegurar-vos que com menys experiència té un, més vegades fracassa. Per això, hem de ser capaços de fer “on i off” en la nostra vida. Connectar-nos quan ens sentim capaços de fer alguna cosa i desconnectar-nos si creiem que no podem o que el nostre objectiu ha canviat. Seria més important dir que cal mantenir un equilibri entre rendir-se o deixar-ho per a un altre moment.

Sempre ens diuen que cal sortir de la zona de confort, jo dic que només surtis si no et sents feliç. La meva ment, per temes de salut, a vegades, està il·luminada i a vegades en la foscor. Sentir-me culpable quan està a les fosques; és fruit d’aquesta societat que diu: “avança a qualsevol preu”. Hi ha coses que no depenen de nosaltres. Vull finalitzar aquest article recordant aquesta frase: La felicitat no és un destí, és el viatge.

Tots els articles a www.juanjuncosa.com.

[do_widget id=category-posts-pro-64]