Olivier Assayas s’endinsa en el fantàstic a través d’una fase de dol

El cineasta francès Olivier Assayas, assidu del certamen francès de qui fa dos anys vam veure en Secció Oficial “Viaje a Sils Maria”, competeix enguany amb “Personal Shopper”, repetint de nou amb l’actriu nord-americana Kristen Stewart sortida de la saga juvenil de vampirs “Crepuscle”. El títol respon a la feina de Maureen (Kristen Stewart – actriu present també en la pel·lícula inaugural del certamen de Woody Allen “Café Society”-), encarregada de les compres de vestuari i joies d’una celebritat resident a París, Kyra (Nora Von Waldstatten).

A partir d’aquest lligam el film explora ocasionalment un motiu present en l’anterior proposta d’Assayas en què Kristen Stewart interpretava novament un paper semblant, el d’una assistent d’una famosa actriu, cas del desig soterrat de la subalterna envers la seva cap, una relació d’atracció i repulsió alhora, una admiració que podria portar al caire de la suplantació.

Però Assayas no està interessat en aquest conflicte de dualitats oposades sinó que prefereix endinsar-se en un territori inexplorat pel realitzador francès com és el gènere fantàstic. Manté aquest punt d’interès intrigant entre les dues dones però el dilueix en una trama i una temàtica més ampla focalitzada exclusivament en Maureen i el seu estat de trasbalsament per la mort del seu germà bessó Lewis. De fet travessa un període de dol que l’absorbeix i l’anul·la i, en aquesta vida solitària i taciturna, viu confrontada a la presència de l’esperit del seu germà desaparegut.

El dolor i el patiment li serveix al cineasta francès per explorar la frontera entre la realitat i la fantasia. La seva aproximació a allò invisible i immaterial, el porta a crear una escena genuïna de mansió encantada, corresponent a la casa on vivia el seu germà amb la seva dona Lara (Sigrid Bouaziz). La soledat i introversió de Maureen s’acccentua en aquest context d’atmosfera tenebrosa amb recursos del cinema de por com sons i presències ectoplasmàtiques, però sense caure en els efectismes i excessos del gènere.

Assayas adopta un fantàstic d’estil transcendental i existencialista, com a conseqüència de la mort, i que sotmet als vius a un període de dol obert al qüestionament i a la formulació de preguntes sense respostes. Així es planteja la possibilitat de la pervivència de les ànimes dels morts en un més enllà sobrenatural de l’espai terrenal i que poden ser invocades pels vius. I aquest perspectiva Assayas la intenta legitimar aportant una base històrica per marcar distàncies amb el més pur gènere fantàstic. Així recorre a les sessions d’espiritisme de l’escriptor francès Victor Hugo en el seu exili a mitjans del XIX o el cas de la pionera nòrdica de la pintura abstracta, Hilma af Klint, que en l’elaboració de seves obres antifiguratives de tombant del segle XX es reconeixia impulsada pels esperits i influenciada per la teosofia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *