Ofensiva

Fa anys vaig cometre la insensatesa de titular un recull de contes amb el sintagma Home les. El repeteixo per si de cas: home les. El segon mot no és pas cap article sinó un adjectiu, i per sort l’editor va tenir prou senderi per desfer el joc de paraules i titular-lo directament Homeless (que era el tema que tractaven els contes). Aquell les volia dir ‘ferit, damnificat’, i era el mateix que trobem als delictes de ‘lesa majestat’ o a ‘sortir il·lès’ d’un accident.

    M’he recordat d’això en veure el títol del memorial de greuges que ha presentat la Generalitat, Crònica d’una ofensiva premeditada. La família d’ofendre és molt curteta (nou membres), però de força rendiment: ofensa, ofensiva (i contraofensiva) i inofensiu són termes ben quotidians. Ara, el més habitual de tots segurament és el participi, ofès/ofesa. “Estic ofès” (com el pobre Millo i els seus escarafalls estripant el document), “ara l’has ofesa”, diem, ignorant que conjuguem un verb el significat primigeni del qual era ‘topar contra’. Si fem l’esforç de traslladar-lo al pla físic, ‘topar contra’ alguna cosa (per exemple la tossuderia i fatxenderia inaudites del supremacisme castellà) suggereix la idea de cop, de dany; així, un ofès seria un ferit (de fet, l’italià actual encara conserva aquest sentit material del verb i parla per exemple d’arte offesa per dir ‘extremitat colpida’ en cas d’accident o malaltia). Doncs bé, de la mateixa manera que la llengua catalana ha conservat l’adjectiu les però no el verb que li va donar origen (ledere), i ens hem de conformar amb el més modern lesionar, sí que tenim, encara que no el fem servir, el verbfendre, definit com a ‘esberlar, migpartir, trencar per la meitat’. Podem fendre una síndria, per exemple, o les files enemigues, cas en el qual quedaran feses.

    És curiós observar com hi ha sentits que perviuen en el temps i altres que no. Comparant els verbs ofendre i fendre observem que l’equivalent d’ofensiva ésfissió, un terme que només s’aplica en llenguatges especialitzats com ara la física però no té un sentit general. Passa el mateix amb ofensa, que es correspon afissura, limitat als camps mèdic i biològic. No sé si això significa res, però a mi em suggereix una imatge visual força transparent. Fendre és una acció que demana una certa precisió: s’ha de fer amb un estri de tall o, en l’ús figurat, amb un mínim de planificació i punteria; ofendre, en canvi, només exigeix força bruta. Avançar amb pas rocós, estil Mazinger, i deixar que l’adversari quedi grogui en topar contra tu o directament esclafar-lo. Fins a aconseguir un poble les.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *