Actualment i a causa del preu tan elevat del lloguer de l’habitatge, força parelles en tràmits de separació es veuen obligades a conviure plegats, cap dels dos conjugues pot deixar la llar i buscar-ne una altra. Per una banda, tenim el que ha de marxar i no troba res assequible i per l’altre cotat, està el que es queda en el pis, però no pot assumir ell sol el lloguer. Aleshores, no queda més remei que continuar vivint junts, però cadascun, pel seu costat i, és clar, això és un infern.
L’ésser humà som animals d’hàbits i quan ens veiem obligats a canviar-los, se’ns fa difícil, tot i que gràcies a la nostra resiliència i capacitat d’adaptació, ho acabem fent sense traumatitzar-nos mentalment. Ara, sempre que la situació estigui limitada en el temps, quan sabem més o menys la seva durada, sinó, sí que pot derivar en trastorns com l’ansietat, l’estrès, o fins i tot en depressió i una vegada entrem en aquests estats mentals, interpretem la realitat d’una manera negativa. Per tant, imaginem una situació que dura més dotze mesos i en la qual no hi ha amor, ni cap sentiment agradable envers la parella, sinó, tot el contrari. Només hi ha males cares, rancors i unes ganes enormes de perdre-la de vista.
El malestar s’instaura inevitablement i s’ha de conviure també amb ell, donant com a resultat una relació a tres. Aleshores, la millor solució per a no amargar-se, és aprendre a dissociar les situacions perquè sinó ens estarem tot al dia fora de casa, només per no afrontar-les. La idea és canviar la manera de veure al cònjuge, ara és el nostre company de pis, i per a aconseguir-ho més fàcilment, hem d’inundar el nostre cervell de vivències negatives viscudes conjuntament per a així, no tenir ganes de tornar amb ell. Estem vivint junts per necessitat econòmica, no per amor i aquesta confusió provoca que una vegada la situació millora, moltes parelles decideixen continuar juntes, potenciant així, una vida buida, trista i destinada al fracàs perquè no hi ha amor, sinó més bé, dependència emocional.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri
Podríem adaptar-nos i viure junts per la necessitat que això s hauria de poder fer abans de malviure.