Sempre que les coses ens funcionen be, esportivament parlant, apareixen noves polèmiques al voltant del Club i de l’equip, allò que en Johan Cruyff anomenava “el entorno”, i és que l’enveja, per una banda, i les exigències per l’altra són males companyes de viatge.

Les exigències per part de seguidors, de vegades massa escorats a un costat, per no dir radicals, que es pensen que els jugadors no tenen altra feina que estar pendents i disposats, en tot moment, a fer-se fotos amb tothom qui vulgui  i, sobretot, amb ells. Fotos que al cap i a la fi només es fan per poder presumir davant altri d’haver passat pel costat del jugador, o d’haver viatjat en el mateix avió.

En podríem fer tot un debat sobre si els jugadors han d’estar presents en la vida quotidiana dels seguidors o si només s’han de centrar en la seva feina, que no és una altre que jugar a futbol i guanyar títols pel Club.

Jo penso que els jugadors han d’estar pel que estan, per entrenar, jugar i guanyar títols dels que en gaudim tots nosaltres, i si per fer això no han d’anar a celebracions i actes varis de Penyes, doncs que no hi vagin, els penyistes, tot i que ens agradaria poder comptar amb la seva presència de tant en quant, ho entenem perfectament i ens conformem amb que pugui venir un exjugador que pertanyi a l’Agrupació Barça Jugadors.

Però també penso que han de tenir molt clar que es deuen a l’afició, i més concretament als Socis, que a fí de comptes som els qui paguem els seus sous astronòmics cada mes, i el motiu pel qual ells estan al nostre Club, si, si, al nostre Club perquè afortunadament encara no som societat anònima i el Barça pertany a tota la seva massa social que conformem més de cent mil Socis.

Amb això el que vull dir és que tampoc em sembla excessiu que puguin dedicar deu o quinze minuts a fer-se unes fotos amb els Socis que els acompanyen als partits compartint el mateix avió.

I per altra banda tenim les enveges d’algunes de les altres aficions, que veuen com el Barça de la darrera dècada ha eclipsat la seva galàxia particular i els ha privat dels títols, enveges que creen polèmiques allà on no n’hi ha, que porten als jutjats coses inversemblants, o que fan programes de debat que són un insult a la intel·ligència dels qui ens agrada el futbol i l’espectacle.

Ara resulta que qualsevol exhibició futbolística que fan els nostres jugadors, qualsevol genialitat de les nostres estrelles, qualsevol comentari, pensament o forma de vestir es converteixen en una falta de respecte pel rival. Però és normal, i ho és perquè aquells que no poden parlar de futbol, perquè el seu equip fa anys que no juga a res, aquells que tenen estrelles que pensen més en guanyar un títol al jugador millor vestit i que no volen cap relació fora del camp amb els seus companys, aquells que canvien d’entrenador com de roba interior, estan enrabiats en veure al màxim rival que és l’enveja de tot el món.

Ara que la frase de Piqué s’està posant tant de moda que fins i tot el President de la Generalitat la va parafrasejar l’altre dia al·ludint al TC, jo també la faré servir per dir: “Gracias Florentino, contigo empezó todo… no te vayas nunca del Madrid!”.

Bon cap de setmana!