Avui, més que mai, està novament de plena actualitat la frase de Sòcrates, d’ara fa 2.500 anys, “Jo només sé que no sé res”. Ens trobem davant d’una societat en la que, el que hi ha no serveix. Realitat posada en evidència per una nova ciència en la que molts dels seus importants dogmes, comencen a ser qüestionats, donant peu a poder parlar, des d’àmbits científics, d’espiritualitat, de l’existència d’una energia desconeguda, anomenada de moltes diferents maneres, que embolcalla l’univers. S’ha generat un nou paradigma de la realitat, que mitjançant la transformació digital, inexorablement avança cap un canvi cultural, que promourà importants canvis socials, que cal enfocar des d’una visió integral del esser humà, que contempli aspectes emocionals, intel·lectuals i espirituals.
 
Es dona la gran paradoxa, que els grans descobriments de la ciència, posen en evidència el poc que sabem i el molt que ens manca per saber. Qüestió que no exclou, que amb la nostra ignorància de la realitat més profunda, del veritable per què de les coses, algunes persones, en aquests moments poques, estimin arribat el moment de la creació d’una forta societat civil organitzada i autogestionada, capaç a partir de la vida local 24 hores, incloent-hi el treball, a superar la passivitat de l’actual tantsemenfotisme, que ha convertit en súbdits a una ciutadania que ha renunciat a la lluita per conquerir la seva llibertat, que mai es pidola, sinó que sempre s’aconsegueix mitjançant l’esforç personal i comunitari. (www.portalpremia.net/canvicultural.html)