Tristesa sobretot, barrejada amb ira i impotència. És impossible descriure el patiment de les víctimes i dels seus familiars. Som gent de pau. No al terror. Herois són aquells que surten cada dia a treballar i a treure la seva vida endavant. Més que herois, éssers amb gran humanitat aquells que davant d’una tragèdia s’aturen a ajudar als altres.

Cal allunyar el pànic del nostre cor davant aquests successos que ens esgarrifen. Per descomptat que és difícil. Estic convençut que les autoritats fan tot el possible. Què podem fer nosaltres? Què fer després de viure moments així? Doncs ser herois i continuar amb la nostra vida i ser humans com hem vist amb el succeït. Gran quantitat de gent donant sang, persones repartint menjar i aigua etc…

Ser un heroi significa, ser prudent i impedir que el terror et bloquegi. Com s’aconsegueix? Pensant que això és una tragèdia com tantes altres succeeixen en aquest món i no podem controlar. Evidentment que no és un terratrèmol, o una explosió de gas, o un incendi. És pitjor perquè és un acte provocat i això ens fa témer més. La loteria de la vida és de vegades per bé i de vegades per a mal.

Bolca la teva vida en viure-la per difícil que sigui. Ajuda en la mesura de les teves possibilitats en el que creguis oportú. Podem contrarestar el sentiment de terror amb altres sentiments. Fraternitat, col·laboració, generositat, calma, pau, determinació, unitat… No controlem allò que succeeix, però si podem decidir què fer davant el que passa.

Per www.juanjuncosa.com / AMIC