Els nens d’alta demanda també són coneguts com a nens de màximes cures o necessitats. La primera vegada que es va parlar d’ells va ser de mà del Dr. William Sears, qui va incorporar aquest concepte per a definir a uns nens molt més intensos i demandants d’atenció que la resta. No són nens malalts ni especials, al contrari.
Solen ser intel·ligents, curiosos i desperts, i en la seva edat adulta, encara que continuaran sent demandants, sabran canalitzar-ho i ho convertiran en qualitats molt positives, com l’empatia i la sensibilitat cap als altres.
Les característiques principals que distingeixen a aquests nens són:
- Hipersensibilitat (qualsevol soroll o estímul exterior els afecta).
-
Solen mostrar-se insatisfets i disconformes amb tot. Sembla que res els valgui, encara que en el fons no sigui així.
-
Dormen poques hores malgrat l’energia que desborden durant el dia. No faran migdiades, o seran curtes i és freqüent que es despertin durant la nit.
-
Són molt impredictibles. Els mètodes que funcionen amb ells un dia poden no ser útils l’endemà.
-
Són absorbents. Sempre necessiten més. Són nens que no paren i que per tant esgoten a qui tenen al costat.
-
Solen menjar contínuament, però no per gana, sinó simplement perquè els calma i se senten atesos.
-
Necessiten molt contacte físic dels seus éssers estimats. Necessiten estar enganxats a un adult (generalment la mare) per a tot (per a dormir, donar-li la mà mentre caminen o fan una passejada…o ser agafats en braços quan són bebès).
Si tenim un fill d’alta demanda, no hem de preocupar-nos, puix no tenen cap problema. Tan sols hem de tractar-los concorde a les seves necessitats.
Per a portar millor la situació no obstant això, hem d’adoptar una actitud positiva, tenir paciència, atendre els seus requeriments (ja que no es tracta de capritxos), donar-los molt afecte i treballar les seves emocions.
També ajudarà molt el fet d’establir rutines concretes perquè els donarà una major seguretat.
Per Eva Remolina / AMIC – AMIC – Redacció