Les persones que tenim una certa edat recordem molt be el mot de “murcianos” utilitzat per anomenar a l’emigració procedent del sud d’Espanya, obligada a marxar dels seus llocs d’origen per millorar la seva qualitat de vida. És evident que van tenir de fer un gran esforç, assumint grans sacrificis que afortunadament, el pas del temps, els hi ha recompensat. Ara passa quelcom semblant, amb el mot de “catalans” utilitzat per designar a totes les persones que viuen i treballen a Catalunya i que per millorar la seva qualitat de vida estan convençudes que cal marxar d’Espanya. “Catalans” que tenen clar que tindran d’afrontar reptes, perfectament suportables amb la il·lusió i l’esperança necessària, per construir un món millor per a ells mateixos, però sobretot, per als seus fills i nets.
Una Catalunya independent, perfectament viable des d’una perspectiva econòmica, per més por, que una oligarquia cavernícola i reaccionària espanyola, pretengui utilitzar per atemorir a uns “catalans”, disposats a assumir les grans dificultats que hauran de superar per a la creació d’un nou estat europeu. Estat que faci possible la doble nacionalitat i la utilització i l’ensenyament del castellà, així com l’establiment d’unes relacions fraternals entre Catalunya i Espanya, però sobretot, la millora de la seva qualitat de vida. Ens trobem en un cas semblant al d’una família, en la que un dels seus fills s’ha fet gran i vol viure la seva pròpia vida, respectant en tots moments els de la família de qui s’emancipa.
El que els espanyols, sigueu murcians o no, hauríeu d’entendre és que si la majoria dels catalans volen la independència per alguna cosa serà (per exemple que els heu putejat molt i menyspreat). I si la gran majoria de la població catalana decideix que vol separar-se d’Espanya ho haureu d’acceptar. Es diu democràcia. La resta seria una ocupació militar de Catalunya que potser Europa admetria però els catalans no. Per tant, si voleu Catalunya respecteu-la. Ja que no ho heu fet abans, tot s’ha de dir.
La majoria ? o una minoria sorollosa ?, el 25 u veurem.
Soc murciana, i em va a interesar l’article, pero abans de murciana soc espanyola, com aquest senyor i tots els catalans.
No es fa un estat fort si es divideixin les forçes, Catalunya sense Espanya no es viable, o sent molt pero l’independencia de Catalunya es el fi de Espanya i de Catalunya mateixa.
No sigueu i-rresponsables.
Carmen, en el teu comentari dius “soc espanyola, com aquest senyor i tots els catalans”.
Tens tot el dret a dir el que ets i el que sents, i a exigir que els demés ho respectin. Però siusplau, no obliguis als demés a ser el que tu vols. Tenen tot el dret a decidir per ells mateixos, ja son grandets.
Aquesta afirmació teva es com la del pare que diu “perque no i prou que aquí mano jo”.