
Montserrat Pagès, Doctora en Història de l’Art, conservadora i assagista, ha estat convidada per la Parròquia de Sant Ot, per a cloure els actes acadèmics de celebració de l’efemèride que s’estableix que enguany fa 900 anys de la seva mort, el 30 de juny, precisament, de l’any 1123. L’acte tindrà lloc aquest mateix divendres, 30 de juny, a les 20 hores, al Casal Parroquial, de la Seu d’Urgell.
La Dra. Pagès explicarà en la seva ponència “Sant Ot, retrats i imatges del sant bisbe d’Urgell”, alguns trets del penó romànic de Sant Ot, provinent de la Catedral de Santa Maria d’Urgell, que actualment s’exposa com a peça singular al Museu del Disseny i que considera que va ser confeccionat per un taller professional en vida del bisbe Ot.
El bisbe Ot és una figura destacada a la història de la diòcesis d’Urgell: la seva influència ha seguit vigent molt després de la seva mort. A la Seu d’Urgell, cada 7 de juliol se celebra la festa dedicada a la seva figura: patró de la ciutat, va ser bisbe d’Urgell de 1095 a 1123. Aquest 2023 s’està commemorant 900 anys de la seva mort. S’han organitzat un seguit d’actes i conferències, gratuïtes i obertes a tothom.
Per què se celebra la festa en un dia diferent de la seva mort? Vet aquí, que el bisbe Pere Berenguer, que succeí al bisbe Ot, va decidir instituir una festa solemne en la seva memòria deu anys més tard, a la vista de l’ascendent que va acabar sent considerat sant. Així és que, primer, es va decidir celebrar la memòria de Sant Ot el 30 de juny de 1133. Més de 200 anys més tard, el bisbe Berenguer d’Erill la traslladà al 7 de juliol, com registra la consueta d’Urgell del segle XV. Es va cercar una major solemnitat en la celebració litúrgica, evitant solapar la festivitat dels apòstols de sant Pere i sant Pau, el 29 de juny, perquè era molt important per a la comunitat.
S’explica que molts miracles van tenir lloc davant del seu sepulcre, la qual cosa que va fer que les seves relíquies fossin especialment venerades. Durant els anys posteriors a la seva mort, es duien a terme solemnes processons rituals amb els cossos sagrats dels sants Ermengol -per obtenir beneficis de la pluja- i Ot -per demanar la serenitat de l’aire i temps assolellat-.
Es desconeix la data i llocs exactes del seu naixement. Segons la informació recollida en els pergamins que hi ha a l’Arxiu Capitular del Bisbat d’Urgell i les dues còpies de la Vida del bisbe Ot, datades entre el segle XIV i XV, es creu que deuria néixer durant la segona meitat del segle XI en les poblacions de València d’Àneu o de Sort. El seu nom apareix en un document, per primera vegada, el 6 d’abril de 1087 en una donació de la vila de Lleret a Santa Maria d’Urgell i al bisbe Bernat Guillem, en un acte de reconciliació familiar dels Comtes de Pallars. Ot, com ardiaca, signa juntament amb Llúcia de la Marca i Artau II, comptes de Pallars, mare i germà seus respectivament, perquè al comte Artau I, el seu pare, se li concedeixi sepultura eclesiàstica.
Durant el seu pontificat, Sant Ot va exercir un paper fonamental en la potenciació del culte de Santa Maria. Davant el deteriorament de l’antiga església, construïda pel bisbe sant Ermengol, va convocar els fidels a participar en la construcció d’un nou temple. Per a incentivar les donacions i recaptar fons, el bisbe Ot va proclamar indulgències per a aquells que contribuïssin segons les possibilitats, almenys, una vegada a l’any. La construcció de la nova catedral va ser una tasca de gran magnitud i complexitat, i es va estendre més enllà del pontificat del bisbe Ot. No va ser fins al temps del bisbe Arnau de Preixens, el 1175, quan es va estipular la seva clausura i finalització amb la supervisió de l’obrer Ramon Lambard.
Aquesta crida del bisbe Ot per a potenciar el culte a Santa Maria d’Urgell demostra el seu compromís amb la fe i la seva visió d’enfortir la presència religiosa a la regió. La construcció de la nova catedral no només va ser un projecte arquitectònic sinó també un acte de devoció, una expressió tangible de la importància del culte de Santa Maria que ha arribat fins avui, sent la l’única íntegrament romànica a tota Catalunya.
Un altre vestigi de l’època que es conserva és el penó o estendard de sant Ot, actualment exposat en el Museu de Disseny de Barcelona. És una peça de gran valor i misteri descoberta a l’altar dedicat al sant a la catedral durant les obres de restauració de 1915, duta a terme per Josep Puig i Cadafalch. Aquest estendard estava confeccionat amb tela de lli color porpra, ricament guarnit i brodat en seda amb la imatge de Crist entronitzat en majestat, envoltat pel tetramorf.
El patronatge de Sant Ot sobre la comunitat d’Urgell es va estendre com a garantia de pau i prosperitat, tenint un caràcter cívic i polític que transcendia allò merament religiós. La festivitat servia com una ocasió per a reafirmar l’esperit de pertinença i unitat entre els habitants, així com mostrar gratitud i devoció cap al sant patró. Era i és, un esdeveniment que reuneix les autoritats locals i la població oferint un espai per a enfortir els llaços socials. La presència i veneració del bisbe Ot han perdurat al llarg del temps i han deixat una empremta significativa en la història i la identitat d’Urgell, una empremta que ha arribat als temps actuals i que se segueix commemorant nou-cents anys després cada 7 de de juliol.