Avui en dia, hi ha llocs cèlebres pels seus festejos tradicionals i espectaculars per a tots els públics, que atrauen al turista i l’amant dels costums de cada lloc, com ho són el Carnaval de Rio , el de Santa Cruz de Tenerife, el d’ Oruro a Bolívia, el de Corrents a Argentina i el de República Dominicana , amb les seves diferents expressions, des del Vegano fins al de Santo Domingo, Espanya i com no aquí també al Principat d’Andorra la vella, gairebé totes les parròquies, també surten els seus carrosses i comparses. Se celebra en els diferents llocs de formes similars, ja que sempre es presencien desfilades de carrosses, comparses formades per grups de màscares o ballarins vestits amb un mateix estil que caracteritza cadascuna d’elles , màscares representant a diferents personatges reals o al·legòrics, així com balls de disfresses i diversió amb cotilló, típic d’aquesta data.

Durant els carnavals tots ens disfressem i ens posem màscares. En el fons no volem que se sàpiga qui som o volem ser diferent del que en veritat som. Però l’endemà tornem a ser els mateixos, o no? Quantes vegades anem per la vida amb màscares que tapen qui som realment. La màscara que ens posem a casa perquè no descobreixi que no estic bé, la màscara de la feina algú indiferent a les crítiques, la màscara davant els caps per ser com ells volen que siguin, la màscara davant. Quantes màscares ens posem ? Ens sentim a gust amb elles ? Volem que tota la vida sigui carnaval ? Volem viure tota la vida sent algú diferent de qui en veritat som ? No ens enganyem, les màscares són imatges falses que presentem als altres del que realment no som. Les tensions es suavitzarien, si poguéssim alliberar d’aquestes màscares. De fet arriba a succeir freqüentment que les nostres imatges són tan diferents dels nostres éssers autèntics que de vegades no aconseguim saber el que som en realitat. Les nostres manifestacions reflecteixen no els nostres sentiments , pensaments o desitjos espontanis, sinó allò que sabem evitarà el càstig o merèixer l’aprovació dels altres. Diem sentir coses que en realitat no sentim. Diem fer coses que no fem. Diem creure coses que no creiem. Quan això succeeix freqüentment, l’individu perd el ser el mateix , o si preferim seu ésser autèntic , intenta vendre la seva popularitat, l’afecte.

Ve de gust en el moment si cada dia fos carnaval. I és que lluny de transformar en una altra persona, pots deixar-te anar tot el que vulguis i deixar veure el món qui ets realment. O pots adoptar el paper que alguna vegada havies somiat representar. Pots tornar-te boig, estrany, sexy, tímid, atrevit . Tot un món de possibilitats a l’abast de l’armari.

Si ets una d’aquestes persones a les quals els costa una mica entaular converses, dies Guanyaríem un món pel que fa a poder mostrar cada petita o gran cosa que ens com el d’ahir pots apropar-te a tot el món i guanyar en confiança i amistats. Si per contra ets d’aquestes persones a qui tots coneixen i que sempre té l’obligació social envers tothom, amb una màscara o un bon maquillatge pots passar inadvertit i obtenir noves primeres impressions. Pots analitzar gent que creies conèixer o coneixes de tota la vida i redescobrir o a tu mateix.

Si no t’agrada posar-te pintura a la cara, pots també disfressar als teus sentiments i el teu caràcter habituals.

Pots fer bogeries impensables, o coses que feies de nen sense que hagin mirades de rebuig social o sense sentir ni mica de vergonya. Pots tenir el món a les teves mans per una nit i beure d’ell fins a quedar saciat per complet.

En definitiva , que no cal visitar l’armari per posar-se una disfressa . I fer-ho pot implicar guanyar una visió diferent del món que ens envolta .

Un dia no és suficient, però pot ser el començament d’alguna cosa molt gran que comença a gestar en el teu interior. Una disfressa pot proporcionar l’ingredient que li faltava a la teva existència , desinhibir i completar-.

Disfressa nos del que vulguem arribar a ser i deixem-nos posat aquest disfressa per sempre.

Fem que cada dia sigui carnaval .