Aquesta és l’actitud més pràctica per a ser feliços i no tenir mals de cap atès que, només donem importància a les coses realment importants. És a dir, estant bé emocionalment i econòmicament, ja tenim la base per a ser feliços i, per tant, qualsevol cosa que no giri entorn d’aquests dos conceptes, és un zero a l’esquerra. Així doncs, per la part emocional, es tracta de saber donar el valor just a les situacions i per la de l’econòmica, és saber relativitzar el cost de les coses. Aleshores, si tenim les necessitats bàsiques i les de plaer cobertes, podem considerar-nos afortunats i si a sobre, no ens alterem a la mínima, ens ha tocat la loteria.
Amb això vull dir que, tenint un lloc per a viure còmodament i un cercle social on podem ser nosaltres mateixos i que, paral·lelament, també ens reforci el nostre comportament, podem dir que som feliços. Aleshores, tot allò que no estigui relacionat amb això, no hauria de preocupar-nos donat que, no ens perjudica ni en l’economia, ni en la nostra autopercepció i, per tant, tampoc en el nostre autoconcepte. Explicat breument, per la part econòmica seria per exemple: la feina o les inversions que pugui tenir cadascun. Quan aquesta es veu alterada, ens perjudicarà inevitablement i, en conseqüència, és lògic preocupar-nos.
Després, per la banda del nostre cercle social, si aquest es trenca o desapareix, també és normal sentir-nos malament, perquè a ningú ens agrada discutir amb la nostra parella sentimental, germans, pares, amics, etc. A ningú se’ns escapa que discutir amb un ésser estimat ens perjudica emocionalment més que fer-ho que amb qualsevol altra persona i és perquè el sentiment d’amor es veu alterat. Igual que si el govern crea un impost sobre qualsevol servei o producte, mai serà tan greu que si ho fa sobre el nostre ingrés econòmic. En conclusió, que tenint això en compte no ens preocuparem de la vida dels altres, ni tampoc permetrem que es fiquin en la nostra.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri.