Que no et silenciïn!
Avui, Dia internacional de les dones, les dones d’Andorra tornem al carrer i ho fem per cridar juntes i fort per defensar els nostres drets i llibertats i per lluitar contra les violències, opressions i discriminacions que patim arreu del món, i concretament les que patim aquí.
Hem denunciat sempre i seguirem denunciant que Andorra NO reconeix i NO dona cap garantia als nostres drets sexuals i reproductius, que són drets fonamentals. I això, és VIOLÈNCIA INSTITUCIONAL!
Ara que França ha fet un pas endavant tan important introduint el dret a l’avortament lliure en la seva constitució, i tenint en compte que és el nostre copríncep francès qui lidera la proposta, és hora d’acabar d’una vegada amb la vexació de drets sexuals i reproductius de les dones d’Andorra.
Les dones a Andorra han de pagar més de 300 euros per un avortament farmacològic a la Seu, sense cap seguiment mèdic previ ni posterior, i fins a 6.000 euros en avortaments quirúrgics en els tres supòsits bàsics. Així doncs, podem dir ben clar que les institucions deixen les dones i famílies desemparades: és una aberració.
Acció Feminista seguim reivindicant l’avortament legal, segur i gratuït. I NO, senyor Espot, no volem anar a avortar a fora, volem avortar a Andorra, que és casa nostra!
Recordem al Govern i al Consell General que despenalitzar l’avortament sense donar COBERTURA SANITÀRIA NI ECONÒMICA a les dones NO CANVIA RES.
Acció Feminista utilitzem simbòlicament la planta de la ruda per denunciar que Andorra segueix sent, no un estat conservador, sinó un estat arcaic. La ruda és la planta que les dones han utilitzat al llarg dels segles per interrompre embarassos; una pràctica que posava en risc la seva pròpia vida. La ruda representa allò que ens fan amagar. “Qui té ruda Déu l’ajuda” és la dita associada a la planta.
Nosaltres no volem RUDA, volem drets.
El nostre cos, la nostra decisió!
La violència de gènere existeix. Negar la violència de gènere és ignorant, violent, imprudent i perillós.
La violència basada en una discriminació per la simple raó de ser dona, comporta danys físics, sexuals, psicològics o econòmics. Lluny de desaparèixer, segueix present i enquistada en la nostra societat i en els nostres joves. 120 casos nous en seguiment per violència de gènere al Servei d’Atenció a la Víctima aquest any passat. I això és la punta de l’iceberg.
Segons l’informe de la Fiscalia del 2023, s’han incrementant les agressions sexuals, l’assetjament sexual, i es tornen a repetir vuit causes de violació.
No us fa vergonya? No us preocupa? És un problema d’Andorra, no de les dones.
Vam aconseguir introduir al Codi Penal el delicte autònom de violència de gènere però des d’aleshores pràcticament no s’ha aplicat mai.
Cal que la justícia, la policia i totes les institucions implicades reconeguin aquesta violència de gènere, no només en aquells casos en que es produeixen lesions físiques evidents, sinó també en aquelles violències psicològiques ocultes i persistents en el temps que també provoquen ferides i danys permanents en la vida de les dones i els seus fills. oferir formació específica i sensible a les persones que les han d’assistir
També cal incrementar els recursos de suport a les víctimes perquè puguin tirar endavant.
Companyes, no esteu soles!
Volem prevenir i erradicar totes les violències envers les dones, i per fer-ho necessitem posar el focus en l’EDUCACIÓ.
Volem una educació sexoafectiva que posi el consentiment i el desig al centre. El sexe ha de ser segur, lliure, desitjat i plaent, allunyat de qualsevol tipus d’agressió. La nostra llibertat sexual ha de ser ambiciosa, no ha de consistir només a no ser violentades, sinó a endinsar-nos lliurement en el desig.
Només amb la prevenció de les conductes masclistes, la formació i sensibilització podrem eradicar la violència de gènere. Insistim: cal que l’educació sexoafectiva entri a les aules, als patis i als claustres!
A Andorra, la vulneració del dret a l’habitatge és una realitat molt greu, i a les dones ens toca de prop: perquè cobrem menys que els homes (la bretxa salarial va ser de 4.600 € de mitjana l’any 2022) i perquè les professions feminitzades continuen sent les més precàries.
És violència de gènere però també institucional que una dona es vegi obligada a continuar vivint amb el seu agressor perquè no es pot permetre un altre lloc on viure; que no hi hagi habitatges segurs per a les víctimes de violència de gènere; o que no hi hagi prou ajudes i recursos per a les llars monomarentals: aquestes realitats invisibles i silenciades també són un problema d’Andorra, i no de les dones.
Exigim polítiques públiques d’habitatge ambicioses i estructurals, que aturin els desnonaments, ampliïn el parc públic d’habitatge i que penalitzin la violència econòmica envers les dones.
Exigim, també, mesures de conciliació de la vida laboral i familiar i corresponsabilitat d’una vegada. Volem baixes de maternitat i paternitat igualitàries JA! Volem permisos per a cures i volem jornades reduïdes.
Per acabar, també volem recordar que cal treballar per implantar a les empreses plans d’Igualtat i protocols per evitar l’assetjament, que no siguin declaracions de bones intencions, sinó eines reals d’impuls i de canvi. Les empreses i les administracions han de tenir tolerància zero amb les situacions d’agressió a les seves treballadores. Assumiu la responsabilitat que us pertoca!
Seguim en lluita, companyes! Som aquí!
Així doncs:
Reclamem la implicació d’empreses, institucions i organismes per fer dels seus espais un lloc segur per a les dones.
Exigim polítiques públiques d’habitatge que amparin les persones més vulnerables de la societat.
Volem que l’educació sexoafectiva entri a les aules per prevenir i acabar amb totes les violències ja des de la infància.
Volem poder viure la nostra sexualitat de manera lliure, mogudes pel desig i no per la por.
Volem que s’apliqui el delicte autònom de violència de gènere en tots els supòsits per protegir les víctimes, i que siguin ateses per personal format en la matèria.
Reivindiquem despenalitzar l’avortament i fer-lo legal, segur i gratuït d’una vegada! Volem ser sobiranes del nostre cos!
Som de nou al carrer per defensar els nostres drets i llibertats i per lluitar contra les violències, opressions i discriminacions que patim.
Com deia Simone de Beauvoir, el Feminisme és una forma de viure individualment i de lluitar col·lectivament.
Que no et silenciïn! Que no ens silenciïn, companyes! La lluita continua!