La 22a Temporada de Música d’Andorra la Vella, aquest any per Setmana Santa ens ha portat un programa que compaginava la sobrietat de “l’Stabat Mater” del compositor català  Josep Pla i Agusti  (1728 – 1762) amb la intensitat del “Rèquiem” d’Amadeus Mozart (1756 – 1791).

L’Orquestra de Cadaqués dirigida pel mestre italià Gianandrea Noseda i amb les veus de l’Orfeó Pamplonés,(una de les formacions corals més antigues d’Europa),  a més a més de grans solistes com el contratenor Carlos Mena, la soprano Eleanor Dennis, el tenor Emiliano Gonzalez-Toro i el baix José Antonio López, han completat una interpretació solemne que ens ha acompanyat, la nit del mateix divendres Sant.   

“L’Stabat Mater” és una mena d’himne que forma part de l’Al·leluia  Gregorià, (Segle XIII). L ’original d’aquests versos  llatins  s’atruibueix al Papa Inocenci III ( 1161 – 1216). Inocenci III que havia estudiat Teologia a la Universitat de París, i Dret canònic a Roma i a Bologna, és l’autor de “De Contemptu mundi” on va proclamar  la doctrina teocràtica, segons la qual, tots els monarques s’havien de sometre a l’autoritat Papal. Va ser un moment  algid de Roma  i d’aquest himne, que des d’aleshores seria musicat per la majoria de compositors  posteriors.  Començant  pel franco-flamenc  Josquin Des Prés (1450 – 1521).  Giovanni  Pierluigi Da Palestrina (1525 -1544) autor de nombroses polifonies, també va compondre  el seu “Stabat  Mater”, que va realitzar  quan era compositor de la Capella Vaticana  durant el papat de Pio IV (1499 – 1565).  Quasi un  segle  més tard trobem diferents versions de la mateixa obra, on es destaquen les versions homònimes del també italià  Alessandro Scarlatti ( 1660 – 1725), Antonio Vivaldi (1678 – 1741), Domenico Scarlatti (1685 – 1725) ,  Joan Battista Pergolesi (1710 – 1736). Altres autors que van completar la llarga llista de composicions de “l’Stabat Mater”, són:  Joseph Haydn (1732 – 1809),   Amadeus Mozart (1756 – 1791),  Gioacchino  Rossini ( 1792 – 1868),  Giuseppe Verdi (1831 – 1901), etc.

Ja molt més tard,  autors  contemporanis han compost el seu propi “Stabat  Mater”  així que hi trobem entre altres  a Arbo Pärt,  Karl Jenkins, i en l’entorn més proper hi ha  Salvador  Brotons, que per cert és el director habitual dels Concerts de Cap d’Any,  a l’Auditori  Nacional d’Andorra a Ordino, on també ha dirigit  l’ONCA, en les darreres edicions.

Podriem parlar de quasi  200 versions del “Stabat Mater”, un fet que posa en evidència la importància de la música sacra arreu. Tanmateix s’ha de destacar que el significat d’aquesta obra escrita en versos “tetramètrics trocaics”, també  ha estat plasmada per artistas pintors italians,  els quals han representat a la  Verge Maria als peus de Crist a la Creu.  

Recuperant el compositor del “Stabat Mater” en Mi bemol Major, del programa de la Temporada que acabem d’escoltar,  compost per Josep Pla i Agusti (1728 – 1762), s’ha de dir que respon a les obres del seu moment del segle XVIII i que s’enmarquen  dins el barroc. L’autor que és germà del també flautista i oboista Joan Baptista Pla (1720-1773), ambdós van recorrer Europa com a virtuosos de la flauta i l’oboè. D’aquests instruments,  els estudiants d’avui, encara empren els seus mètodes d’aprenentatge. D’entre les composicions de Josep Pla i Agustí,  també s’ha de destacar un concert d’oboè  i un concert de flauta,  a part, de nombrosos trios, creats conjuntament amb els seus germans , Joan Baptista i Manuel Pla i Agusti (1725 – 1766) , aquest últim, reconegut com un prestigiós  clavecinista.  

Quant a la segona obra de la vetllada, “el Rèquiem” de Wolfgang Amadeus Mozart que com és sabut va deixar inacabat, s’ha de dir que abans de morir, va donar les bases de l’estructura de la obra,  que el seu alumne i també compositor Franz Xaver Süssmayr (1766 – 1803) que el  va concloure,  a demanda de la seva vidua  Constanze.  La major part de la obra era d’Amadeus, que va compondre l’Introitus, El Kyrie, La lacrimosa, El Domine, etc. fins arribar al Sanctus, on el seu deixeble va completar les partitures  amb total fidelitat a les indicacions del mestre Wolfgang Amadeus,  que va morir amb tan sols 35 anys (dedicats a la música).  “El Rèquiem de Mozart” que al país ja s’havia interpretat altres vegades,  (una d’elles amb els Petits Cantors acompanyats de l’Orquestra i solistes del Capitol de Toulouse), s’ha de dir que la versió ara presentada també ha complagut el públic de la  Temporada, que una vegada més ha sabut reconèixer la qualitat dels seus intèrprets. Tant els solistes com els cantants corals i els instrumentistes han ofert una  vetllada destacable, que s’enmarca dins la celebració de  la Capitalitat de la Cultura Iberoamericana, que just acaba de començar recentment amb el IX Congrés de Periodisme Iberoamericà (14 i 15.3.2016).

La propera cita amb “La nit del Funk”, serà el divendres dia 13 de maig 2016,  amb  “The Earth, Wind & Fire experience feat”. (Al  McKay Allstars).  Com és habitual, aquest proper esdeveniment musical tindrà lloc a la mateixa Sala del Centre de Congressos del Comú d’Andorra la Vella que juntament amb MoraBanc en són els patrocinadors principals.

Foto: Albert Martin