López acusa el Govern de voler canviar “d’amagat” el barem patrimonial per accedir a ajuts socials

El  conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López ha carregat amb duresa contra Govern pel duríssim enduriment dels requisits per accedir a ajuts socials claus com ara les pensions de solidaritat per a la gent gran que vol impulsar mitjançant una disposició del pressupost per al 2017. El parlamentari ha criticat especialment que la modificació prevista s’hagi tirat endavant “d’amagat”, ja que no s’ha informat en cap moment els col·lectius afectats, fet que considera “especialment greu políticament parlant”. Per això, una de les esmenes parcials presentades al text preveu eliminar aquest canvi. És una de les 63 propostes de modificació –dues d’elles no han estat admeses a tràmit- elevades a Sindicatura i que els tres representants de la formació socialdemòcrata al Consell General han fet públiques aquest dilluns.

Durant la roda de premsa, López ha posat en relleu “la gran importància” que suposa l’enduriment del barem de valoració patrimonial introduït a la Llei de serveis socials i sociosanitaris. Així, ha recordat que aquest serveix per decidir si una persona té o no dret a “prestacions complementàries de les pensions” que simplement permeten que “la renda mensual arribi al salari mínim”. Els requisits, segons la disposició del pressupost, es fan extremadament més exigents i “s’empeny a una sèrie de persones amb un nivell de renda mig o baix a descapitalitzar-se abans de rebre allò que se’ls hauria de garantir”.

El president del grup parlamentari mixt, a més, ha posat en relleu que, després de contactar amb representants tant de la Federació d’Associacions de Gent Gran com de la Federació d’Associacions de Persones amb Discapacitats (FAAD) han constatat que “no estaven al corrent de la modificació”, fet amb el qual López s’ha mostrat molt crític. “Utilitzar la llei de pressupost per fer aquest canvi no és escaient políticament, però encara és especialment més greu que es faci d’amagat dels col·lectius afectats”, ha denunciat.

Reforçar la funció pública

Una altra de les esmenes parcials als quals els consellers generals del PS donen molta importància és la que vol tornar a establir la figura del funcionari, després que DA, amb la Llei del pla de pensions de la funció pública la deixés relegada únicament als cossos especials i fes que tots els nous contractats poguessin ser només agents de l’administració. Gili ha recordat que “ja vam advertir que feien un flac favor al país” i ha advertit que “algú amb aquest tipus de contracte està sotmès a pressió de polítics i de lobbys poderosos”. La parlamentària ha defensat que “la democràcia s’assegura també a partir d’això, que tinguem la tranquil·litat que, quan anem a Govern, se’ns tracta d’igual manera i no tenir la impressió que si algú és proper a qui governa se li solucionaran les coses i a la inversa, no”, tot refermant que “aquesta és la filosofia que regeix als països del voltant i que ha de regir la nostra funció pública”.

El PS també proposa regularitzar la situació de bona part dels eventuals actuals. En aquest sentit, es demana via esmena que el 50% passin a tenir una situació contractual estable. “Fan la feina des de fa molt temps i això vol dir que són necessaris”, ha argumentat Gili.

La consellera general escaldenca també ha explicat les esmenes presentades al pressupost del Servei d’Atenció Sanitària (SAAS). Amb elles es preveu traspassar despesa de funcionament per poder fer inversió en equipament. Gili ha apuntat que als comptes de la parapública “es posa en evidència que fa falta més perquè, si no es fa, podem tenir una descapitalització i/o obsolescència dels equips mèdics”.

Per la seva banda, Gerard Alís ha explicat les diferents esmenes presentades al Fons de Reserva de Jubilació. L’objectiu, tal com ja es va fer l’any passat, és “reduir els costos en beneficis dels futurs jubilats perquè el fons creixi i que no se li atribueixin despeses que creiem injustificades”. El PS també vol limitar la pujada de diferents taxes previstes als comptes, d’una mitjana del 6% que es considera “desorbitada”. Alís ha manifestat que “es justifiquen dient que fa temps que no han pujat i que s’han d’actualitzar però, en canvi, amb el salari mínim sí que ho volen fer de manera progressiva; per analogia, potser hauríem de fer el mateix”.

Altres esmenes presentades fan referència a incrementar la dotació del servei d’inspecció i fiscalització de les entitats de drets públics, que en el text original pateix una severa davallada en comparació al 2016; reduir algunes de les despeses previstes per l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB); impulsar una planta de compostatge o baixar el pressupost del gabinet de comunicació de Govern que, ha indicat López, puja un 213%.

La congelació de les transferències

El president del grup parlamentari mixt ha refermat la voluntat del PS de no votar en favor de la congelació de les transferències als comuns en 54,6 milions d’euros. De fet, ha explicat que “encara no hem rebut cap contacte ni invitació a parlar-ne” i ha deixat clar que “no hem canviat d’opinió i tampoc hi ha cap altre element que faci possible plantejar-s’ho”. Això sí, ha volgut aclarir que l’increment de les transferències a les corporacions locals, per una banda, no ha d’afectar el gruix d’inversió a fer el 2017, ja que les incloses al pressupost ara a tràmit “no prendran efecte amb caràcter immediat” sinó que “són gairebé més del 2018”. Per l’altra banda, a més, ha recordat que llavors seran les entitats parroquials qui podran tirar endavant més actuacions. “Aquest diners aniran als comuns i podran fer inversió. I si no les fan, hi haurà un mecanisme de retorn”, ha explicat, tot recordant l’esmena que vol establir novament uns percentatges finalistes de destinació a les transferències.

Text i foto: PS

TOTES LES NOTÍCIES