La trilogia de Matrix dels germans Warchawski és un dels referents del cinema modern, tot i que la bona fama se l’endú la primera part. Pertanyo a la immensa majoria que denigren la segona i la tercera, per confuses i deplorables. Però he de reconèixer que la tercera part té un missatge molt interessant. Fem un breu resum de la trilogia. Les màquines s’han rebelat contra els homes i els tenen com a esclaus. Per fer-los més dolç l’esclavatge els fan creure que viuen en una vida paral·lela, la del 1999. Però hi ha un grup de rebels que saben la veritat i un dels nous, Neo, es rebelarà contra el sistema. En l’última part (lamento l’spoiler) Neo s’acaba sacrificant perquè els homes i les màquines arribin a una nova entesa. Continuarà l’esclavatge però tots aquells humans (poquíssims) que vulguin sortir-se’n podran anar a la ciutat rebel. Totes les lluites i les morts hauran servit perquè la dominació de les màquines es suavitzi una miqueta. Ah, i això després que les màquines hagin patit una escissió d’alguns dels seus servidors i l’hagin esclafat. Torno a dir-ho: explicat, des del meu punt de vista, de forma lamentable i pirotècnica però aquest és el missatge: el canvi social es produeix, sí, però perquè els grups dominants es barallen entre ells i després que els rebels pateixin moltes baixes. I si ens posem més filosòfics els vencedors no acostumen a ser molt millors èticament que els antics amos. Què van fer, a Matrix, les màquines després de rebelar-se contra els humans? Esclavitzar-los i enganyar-los. Per cert, última reflexió: Neo aconsegueix alguna cosa quan fa quelcom aparent estúpid i irracional: intentar salvar per amor la seva companya.
I Matrix 3 és extrapolable a la història de la raça humana. Anem a la revolució francesa. Sí, va haver alguns canvis després de molts morts però ja explicava Tocqueville que l’antic règim havia persistit més del que es pensava la gent. O anem a la revolució russa on es va passar de l’imperi tsarista aliat amb l’església ortodoxa a un nou imperi aliat amb una nova religió atea: el comunisme. Els canvis socials i polítics acostumen a ser (no sempre) lents i costosos però al mateix temps inevitables. I el conflicte entre els grups dominants acostuma a ser el qui obre la porta del canvi. Tornem a la revolució francesa: no va esclatar fins que el rei va decidir que la noblesa i l’església havien de pagar impostos. Aquests grups, a canvi, volien imposar condicions i, finalment, els rics plebeus, la classe mitjana i els pagesos van dir i fer la seva. Quelcom similar es pot explicar de la revolució russa. Per cert, també es pot concloure una cosa que aprenem a Matrix: quan prou gent no creu en la ideologia, les mentides, dels dominadors, hi ha conflictes. Tard o d’hora es necessitaran noves i millors mentides i estructures socials de dominació més eficients…Fins la propera. Panorama molt trist podríem concloure però com Morfeo li diu a Neo a la primera Matrix (la bona, per entendre’ns): “pots elegir dues pastilles. Si elegeixes la blau viuràs en la ignorància. Si tries la vermella coneixeràs la veritat”. Doncs això. Tenim aquesta opció.