
Els plans territorials als països llatinoamericans no solen ser coherents amb el nivell de risc. A això s’hi afegeix que l’escassa prevenció amenaça el compliment d’altres metes i acords climàtics i que només 31 països estan compromesos amb la implementació d’Alerta Primerenca per a Tothom.
És innegable que l’escala i la freqüència dels desastres ha crescut al voltant del planeta, encara que n’hi hagi que neguin que hi hagi un canvi climàtic. I en els darrers deu anys només el 5 per cent de l’ajuda oficial global en aquest àmbit ha estat adreçada a accions preventives i de preparació.
Amèrica Llatina i el Carib ocupa el segon lloc de vulnerabilitat als desastres després d’Àsia i el Pacífic i, aquests dies, s’enfronta a una sèrie de desastres d’esdeveniments climàtics. A la zona, la cobertura de sistemes adequats per a la monitorització de risc amb prou feines arriba al 30 per cent.
Aquestes són només dues dades que il·lustren sobre la magnitud dels reptes que el món –i les de la regió en particular– enfronta en aquest camp i que van ser analitzats a la VIII Plataforma per a la Reducció del Risc de Desastres a les Amèriques i el Carib (PR23) realitzada en aquesta ciutat.
Impactes diferenciats
En el període 2000-2022, els desastres van afectar 152 milions de persones llatinoamericanes i caribenyes. Amb impactes diferenciats a la gent gran i amb discapacitat, infantesa, dones i població LGBTIQ+. Respecte al 2023, els monitoratges recents d’amenaces naturals de l’Organització Panamericana de la Salut donen compte de les emergències suscitades a tres països: Brasil, Colòmbia i Perú.
En el primer, les fortes pluges a Manaus van provocar lliscaments de terres i 8 morts, que se sumen a 46 persones més mortes per pluges i inundacions a l’estat de São Paulo, al febrer.
Les pluges que afecten des del 8 de març el departament de César –al nord-est de Colòmbia– han portat al col·lapse més de 600 habitatges i arrasat amb més del 70% dels cultius, mentre que al Perú el cicló Yaku va deixar més d’una dotzena de víctimes mortals, la destrucció d’importants vies de comunicació i milers d’habitatges, cultius i ciutats senceres a la costa nord del país submergides a l’aigua.
A això s’hi afegeix l’onada de calor a l’Argentina que a inicis de març va assolir els 41°C i que, encara que no va causar víctimes fatals, ha provocat incendis forestals, fins i tot en reserves ecològiques, i apagades massives de subministrament elèctric.
Manca prevenció
Mami Mizutori, Representant Especial del Secretari General de l’ONU per a la Reducció del Risc de Desastres, va assenyalar que a Llatinoamèrica i el Carib es registren un de cada quatre esdeveniments d’aquest tipus: “És evident que cal molta prevenció, no només capacitat de resposta”, va subratllar.
Durant la PR23, celebrada del 28 de febrer al 2 de març, ministres i alts funcionaris de 31 països es van comprometre a implementar la iniciativa Alertes Primerenques per a Totes les Persones, que va anunciar al novembre el Secretari General de les Nacions Unides, António Guterres.
Així mateix, van ajustar el Pla d’Acció Regional per a la Implementació del Marc de Sendai, adoptat el 2015 i vigent fins al 2030. Aquest és l’acord internacional més important per a fer front als desastres.
Camila Wirsching Fuentes –directora executiva de Fundació Projecta Memòria, de Xile, que no va participar a la reunió– pensa que complir-ho implica aixecar informació a una escala local que serveixi per a generar estratègies de prevenció i evacuació. “Això és molt complex, car i a l’Amèrica Llatina estem molt lluny de tenir els recursos i materials necessaris”.
Desastres polítics
L’arquitecta urbanista va recalcar que els desastres no són naturals, sinó polítics i que als instruments de gestió del territori a la regió sovint els manca coherència amb el Marc de Sendai: “A Xile, per exemple, tenim zones que són de risc i no obstant això, es permet construir-hi perquè en el pla territorial apareixen com de rang tolerable”.
Alonso Brenes –Membre del Grup Assessor en Gestió del Risc per a Llatinoamèrica de la UNESCO i un dels autors de la Revisió de Medi Terme del Marc de Sendai presentada a la PR23– va afirmar que “tant les condicions de vulnerabilitat com les d’exposició i la dinàmica de les amenaces a les quals s’enfronta la regió periòdicament, estan formant un còctel molt perillós perquè vegem un increment dels desastres en els propers anys”.
Amb aquestes tendències és molt probable que el món no aconsegueixi cobrir el Marc de Sendai el 2030, adverteix el document. Això posaria a la corda fluixa altres tractats, per exemple, en matèria climàtica.
Tot està relacionat
“La reducció del risc de desastres és com un teixit connectiu. Es relaciona amb tota la resta, perquè el risc pot destruir qualsevol cosa”, va dir Mami Mizutori. Ha advertit que, si no inverteix prou en aquest tema, “no només fallarà el Marc de Sendai, sinó que els Objectius de Desenvolupament Sostenible, l’Agenda 2030 de l’ONU i l’Acord de París tampoc no s’aconseguiran”.
Per a Amaly Fong Lee –investigadora a la Universitat Marítima Internacional de Panamà– un dels reptes principals és garantir el finançament a la ciència, tecnologia i innovació. “Hi ha molt pocs països on es digui “aquest és el fons per a investigació en gestió de riscos”, va comentar la també Presidenta de la Xarxa de Dones d’Amèrica Llatina i el Carib per a la Reducció del Risc de Desastres.
Els principals resultats de la VIII Plataforma per a la Reducció del Risc de Desastres a les Amèriques i el Carib s’analitzaran a la Reunió d’Alt Nivell de Nacions Unides el proper 18 i 19 de maig a Nova York.