El cap de Govern, Xavier Espot, ha ressaltat, davant dels mitjans de comunicació, les prioritats de l’acció de Govern per als mesos vinents en la tradicional trobada de Nadal. L’habitatge i l’Acord d’associació amb la UE centraran l’acció política el 2024. Espot ha detallat les accions que posarà en marxa el Govern els mesos que venen juntament amb la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol; del secretari d’Estat per a les relacions amb la Unió Europea, Landry Riba; i del ministre portaveu i alhora titular de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal.
Amb relació a l’habitatge, el Govern continua oferint mà estesa a les forces polítiques per a avançar en l’estratègia per a fer front comú a la problemàtica. En aquest sentit, tant Xavier Espot com Conxita Marsol han remarcat la bona entesa parlamentària a l’hora d’aprovar el suplement de crèdit per al parc públic d’habitatge de lloguer a preu assequible o amb les mesures consensuades que permetran les pròrrogues als lloguers de la majoria dels contractes de lloguer que, en la majoria dels casos, s’allargaran fins al 2027.
La ministra d’Habitatge ha explicat que avui dilluns s’ha reunit, per primer cop, el grup de treball per al pla d’acció per a l’habitatge, que ha acordat, entre d’altres, avançar en la redacció d’una proposta de llei de dret a l’habitatge, o posar en comú els requisits per a accedir al parc públic d’habitatges de lloguer a un preu assequible. Marsol ha avançat la voluntat de mantenir reunions sectorials amb els propietaris d’edificis de pisos de lloguer i escoltar les aportacions dels impulsors de les manifestacions per l’habitatge.
Els reptes per al 2024 seran, a banda de començar a posar al mercat els primers pisos del parc públic d’habitatge de lloguer, afrontar com fer aflorar els pisos buits al mercat immobiliari, la regulació dels allotjaments turístics i la posada en marxa de la col·laboració publicoprivada amb la col·laboració dels comuns. Els pròxims mesos s’iniciarà el procés per a implantar, en un termini de 18 mesos, un registre de la propietat.
Durant la conversa amb la premsa, el secretari d’Estat per a les Relacions amb la Unió Europea ha detallat el calendari, orientatiu, que es planteja en els mesos vinents de cara a avançar en la redacció de l’Acord d’associació. En aquest punt ha explicat que fins al primer semestre del 2024, tant Andorra com la Unió Europea treballaran de forma coordinada per a acabar de definir el redactat final de l’entesa que respecti els acords polítics assolits, i també la posterior traducció del text al català i a totes les llengües oficials de la UE.
Un cop assolit aquest pas, Riba ha explicat que la Comissió Europea trametrà el document al Consell de la UE perquè aquest sigui aprovat, si escau, pel Parlament Europeu. Un cop aquests passos estiguin finalitzats, el procés per part europea quedarà acabat. De forma paral·lela a aquest treball, i a escala nacional, el primer semestre del 2024 es continuarà comunicant les grans línies polítiques assolides en l’acord i també es disposaran dels estudis d’impacte. Entre l’abril i el setembre, es preveu entrar en una fase de comunicació de l’acord més detallada i específica per a cada sector, amb la voluntat d’impulsar “un gran debat nacional” per a escoltar “a tots i cadascun dels ciutadans del país”, tal com ha exemplificat el cap de Govern.
Així mateix, el Govern també treballarà durant l’any que el desplegament legislatiu necessari per a la futura implementació de l’acord. Entre aquests treballs, en destaca el desplegament per a regular el referèndum vinculant políticament que és previst celebrar a finals del 2024 per a rubricar, en cas que així ho decideixi la ciutadania, l’Acord d’associació amb la UE.