Ja la tenim aquí: la nevada. Ja la tenim aquí, just a temps per recordar-nos que a vegades els homes del temps també l’encerten…

Per recordar-nos, que la desobediència civil l’hauríem d’utilitzar per altres finalitats que no el desentendre’ns de les crides que van passar tot el dia ahir pel Pas avisant de la gran nevada i demanant a tothom que guardés els vehicles a l’aparcament en previsió.

Desentendre’ns també hivern rere hivern, de les recomanacions d’equipar-nos a partir de l’octubre, i d’evitar agafar els vehicles particulars a favor del transport en comú.

Evitar tenir els magatzems buits, i estalviar als repartidors la perillosa tasca d’escalar els munts de neu acumulats per les llevaneus, intentant mantenir l’equilibri i no perdre res pel camí.

Intentar empatitzar amb els treballadors de la neu , i no arriscar-se a esdevenir un obstacle més enmig de la calçada, dificultant les tasques de uns i altres. I perquè no, posats a fer col·laborar en aquestes.

Col·laborar, netejant la teva vorera, no esperar que vingui l’administració a fer-t’ho, que per això els paguen, i anticipar-se als problemes de caigudes, nervis pels retards, i altres…

Anticipar-se, heus aquí una gran paraula… de que ens serveixen les cada cop mes acurades previsions, l’adquisició de tecnologies cada cop mes punteres, si desprès no els hi fem ni el mes mínim cas?

Com definir-ho? Prepotència, imprudència?

M’agrada quan la natura ens torna a posar a lloc ni que sigui nomes per unes hores…

Saber que hi han imponderables, que malgrat l’home s’ha fet l’amo de la terra i l’ha intentat adaptar a la seva conveniència, maltractant-la, torturant-la, espoliant-la, aquesta de tant en tant es revolta i ens recorda que a ella no la domina ningú…

Stephen Hawking deia que els ciutadans necessiten tenir uns coneixements basics de les qüestions científiques, de manera a poder decidir de manera informada, que era fonamental tenir una societat més critica, menys crèdula, més racional i científica en definitiva.

Bé pel que fa les qüestions científiques, que dir-vos… cada cop estem més equipats tecnològicament parlant, però escoltem el que ens diuen els científics, només quan ens interessa. Avui , ja sortiran per exemple els negacionistes del canvi climàtic, per recordar-nos, que això dels canvis de temps es quelcom de cíclic, que no hi tenim cap responsabilitat.

Una societat més critica? Deu n’ hi do lo crítics que podem arribar a ser. Però una crítica sense propostes alternatives, sense voluntat de construcció no ens porta enlloc.

Una societat menys crèdula… ejem, ejem… Millor ni ho comento… Com deia l’Isaac Asimov, acontentar-se en creure ens evita la penible necessitat de pensar…

Més racional? Racional seria , tenir en compte les coordenades del problema , analitzar-les , i actuar en conseqüència, no???

Doncs apa, està clar que no hem entès res….

Oblidar que el nostre país és un país de muntanya, i no intentar convertir-lo en un parc temàtic, però esta clar que quan encomanem la feina a gent que no es coneixedora del que significa l’alta muntanya, no anem enlloc…

I una nevada com la d’avui és el que té… aquest poder de paralitzar per unes hores un país. I que? Potser deu ser que enyoro aquells temps, on no intentàvem lluitar contra l’impossible. Ens retrobàvem tots al Cimes i passàvem el dia fent timbes, tots barrejats, turistes i nadius.

Que no passa res …. Que en comptes de lluitar contra la natura, el que hauríem de fer és intentar adaptar-nos-hi. Aprofitar aquests moments de parèntesi per pensar (uix no que això no convé), per preparar l’endemà, per construir, ni que siguin relacions humanes al voltant d’una Botifarra…

Apa va no us queixeu, que el nostre país esta preciós avui…. Un ninot de neu, una batalla de boles de neu, una bona sessió de pala …. Que demà torna a ser la guerra!