L’Estratègia NewSpace i els aliats “invisibles” contra el canvi climàtic a Catalunya

El pantà de Rialb
El pantà de Rialb (surtdecasa.cat)

“Comptem amb un grup d’aliats invisibles, a milers de quilòmetres d’altura, que ens poden ajudar en el repte que afronta la humanitat entorn del canvi climàtic: els satèl·lits”. Un clar exemple d’aquesta afirmació que relata en aquest article el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, és com aquests dispositius ajuden al territori en la gestió de l’aigua. A hores d’ara, es tracta d’un assumpte de substancial importància tenint en compte la forta sequera que està colpejant Catalunya; aquesta ha deixat xifres més que preocupants, com ara l’estat de les reserves d’aigua en els embassaments, que actualment se situen en el 28,81% de la seva capacitat (amb data de primers d’octubre).

Com l’Estratègia NewSpace esdevé un gran aliat per al territori en la lluita contra la sequera, la sostenibilitat i la gestió de l’aigua seran dos dels eixos que han vertebrat el NewSpace Economy Congress, l’esdeveniment impulsat per la Cambra de Comerç de Barcelona i la Generalitat de Catalunya en el marc de l’Estratègia NewSpace de Catalunya. La cita va ser els dies 1 i 2 d’octubre. Era la seva tercera edició, a la Llotja de Mar, amb una mirada internacional i sostenible, i amb l’objectiu d’acostar-se a l’ecosistema empresarial.



La Catalan Water Partnership, la cadena de valor catalana de l’aigua

Una de les entitats que formaven part del congrés era la Catalan Water Partnership (CWP), l’associació formada per empreses i centres de coneixement que operen en el sector de l’ús sostenible de l’aigua. L’entitat compta amb 160 socis, i cada any duu a terme més de 20 projectes i més de 40 jornades i activitats. “El nostre objectiu és recollir tota la cadena de valor de l’aigua, des d’empreses, fins a centres de recerca i administracions públiques, i millorar la seva competitivitat”, explica a VIA Empresa Jordi Cros, president de l’organisme.

Cros ressalta tres punts clau sobre com la informació que arriba a Catalunya des de l’espai pot ajudar en la gestió de l’aigua: “En primer lloc, les dades que ens proporcionen els satèl·lits ens poden ajudar en una millor predicció del control meteorològic”. Això és perquè entre d’altres, els satèl·lits permeten l’observació dels núvols i les tempestes per a identificar i rastrejar tempestes, ciclons i huracans, fonamental per a emetre alertes i prevenir desastres naturals en territoris propicis a patir aquests fenòmens naturals.



Quantitat i qualitat dels rius, la gestió de l’aigua que passa pels satèl·lits

“La gestió de l’aigua, quant a la seva quantitat i qualitat seria la seva segona gran aplicació”, apunta el president de la CWP, qui afegeix que una de les principals aplicacions consisteix a “conèixer en quin estat es troben els rius, no només per on passa l’aigua, sinó tota la superfície que podria ser inundada en cas d’avinguda”. “És essencial poder fer controls abans, durant i després d’una avinguda, ja que sempre que hi ha una pot canviar l’estructura del riu”, afegeix.

Cros: “És essencial poder fer controls abans, durant i després d’una avinguda, ja que sempre que hi ha una pot canviar l’estructura del riu”

L’expert afegeix que el control de la qualitat i quantitat de l’aigua no només implica conèixer per on circula l’aigua, sinó també conèixer el seu estat per a evitar-ne la contaminació. “Es tracta d’una informació necessària per a conèixer l’estat, per exemple, dels cultius. En l’agricultura, optimitzar el consum de l’aigua en funció del teu cultiu, o conèixer l’estat del teu terreny, és una gestió molt important, en què la informació proporcionada des de l’espai esdevé sens dubte un gran ajut”, comenta Cros, qui explica a VIA Empresa que “ja comencen a haver-hi proveïdors que ofereixen sistemes per a detectar fuites d’aigua amb imatges satèl·lit”.

Finalment, el president de la CWP destaca el control de la qualitat dels embassaments com a tercer aspecte que es veu beneficiat per la informació dels satèl·lits quant a la gestió de l’aigua des de l’espai. Ara bé, aquest control, igual que en els dos aspectes comentats anteriorment, es troba davant de dues limitacions: “Els satèl·lits disposen de la resolució espacial i la temporal: la primera fa referència a la qualitat de la imatge, i la segona a cada quant tens la imatge. Si vols millorar aquest darrer paràmetre, has de pagar”, comenta Cros.



Canvi climàtic i gestió de l’aigua al NewSpace Economy Congress

Sobre aquestes qüestions es va reflexionar durant la segona jornada del NewSpace Economy Congress, que estava dedicada a destacar els beneficis del NewSpace per al teixit productiu català. Enguany, el focus es va posar en com les dades dels satèl·lits poden contribuir a la lluita contra el canvi climàtic, amb especial atenció a la millora en la gestió de l’aigua. Destaquen les conferències Aplicacions Satel·litàries per al Canvi Climàtic, moderada per Annalisa Donati, secretària general d’Eurisy i amb les ponències de Carlos Fernández, CEO de Telespazio, Roser Roca, directora general d’Airbus Espanya, François Spiero, responsable d’Assumptes Espacials Europeus a l’Oficina del primer ministre Francès i professor a la International Space University, i Anna Tardà, responsable operativa de Sensors Hiperespectrals a l’ICGC.

D’altra banda, la conferència Integració de l’Espai en la Gestió de l’Aigua, es va centrar en com les tecnologies espacials poden millorar l’eficiència en la gestió dels recursos hídrics, des del monitoratge de reserves fins a la predicció de sequeres. Aquesta va ser moderada per Jordi Cros, president de la Catalan Water Partnership i va comptar amb Joaquim Bellvert, investigador del Programa Ús Eficient de l’Aigua en Agricultura de l’IRTA, Laura Moreno, CEO d’EarthPulse, Ji Won Bang, executiva de vendes de Planet i Antoni Ventura, director executiu d’Aigües de Manresa.



Per David Lombrana. Periodista

[do_widget id=category-posts-pro-64]