L’escola bressol Els esquirolets d’Encamp es reestructura

Arran de l’entrada del nou equip comunal, d’una nova direcció a l’escola bressol, i de les inquietuds manifestades pels pares en el marc del darrer Consell Consultiu, es va arribar al compromís d’estudiar i de realitzar canvis estructurals i pedagògics al centre. Els principals problemes que es manifestaven era el canvi constant d’aula que havien de fer els infants, que estaven en assídua adaptació d’espais i d’educadores per tal de poder equilibrar les 7 aules existents, cosa que dificultava també la tasca pedagògica de les classes, en no haver una continuïtat dels treballs.

És per aquest motiu que es va estudiar el rati legal permès de nens per aula, i es va arribar a la conclusió de reduir-les a 5, creixent el nombre de nens per classe, però al mateix temps alliberant educadores i espais. Gràcies a la disponibilitat de quatre educadores, es va poder idear el treball de projectes específics transversals, garantint la continuïtat del projecte pedagògic global, tant en el desenvolupament de l’infant, com en la millora de la seva avaluació, perquè el treball transversal propicia un coneixement al llarg dels anys i incideix en els infants que tenen més dificultats ajustant-se al seu ritme, o reforça i estimula als que van més avançats, ja que permet fer una adaptació individual dins del grup.

La reducció de les aules no significa en cap cas que les classes es massifiquin, perquè ara cada aula comptarà amb 4 educadores i una persona de suport, que aniran realitzant activitats grupals amb els infants dins del projecte pedagògic trimestral d’aula, encarregant-se cadascuna d’elles de desenvolupar-ne un (entorn natural, entorn social, llenguatge i cognitiu). A més a més, els nens i nenes, en grups, canviaran d’aula per anar a realitzar els projectes específics, aportant mobilitat i trencant l’estancament a la classe.

Ara només resta, com ha comentat Olga Moreno, consellera d’Afers Socials, fer una profunda reflexió a principis de setembre amb tots els agents que han participat en aquesta reestructuració, i si és positiva, implementar altres aspectes amb l’ajuda de la direcció i del personal, i si s’han de fer petites modificacions, fer-les. Segons Moreno, el que és important i destacable és haver realitzat ja el canvi pedagògic i organitzatiu, i tirar endavant el projecte, començant a parlar en positiu del personal i de tots els aspectes que es treballen a l’escola bressol, ja que havien estat en letargia des de feia massa temps.

Arribats en aquest punt, ens trobem amb una escola bressol amb nous espais per als infants i el personal, amb continuïtat del projecte pedagògic global existent, que de cara al setembre es reforçarà amb especificitats de treball per a cada educadora, i amb uns projectes específics de treball transversal que passem a definir.

 

 

PROJECTES ESPECÍFICS

 

Per què es creen?

La idea inicial dels projectes específics és treballar transversalment, trencant amb l’opacitat i el tancament entre les aules, permetent poder fer un seguiment més exhaustiu de l’infant des de que entra a nadons fins que marxa a l’escola, tant de forma individual com grupal, veient com evolucionen les adaptacions i la dinàmica del grup dins de l’escola bressol.

 

Quins seran aquests projectes?

1- Educació sensorial. Educadora: Mª Carmen Hernando.

L’objectiu de l’educació sensorial tracta del despertar i l’evolució dels sentits mitjançant l’exploració, desenvolupant les emocions, la imaginació, la creativitat i el relaxament.

Per facilitar l’obtenció de dit objectiu s’ha creat una sala específica, on es treballaran els sentits bàsics (vista, oïda, gust, tacte, olfacte, percepció de l’equilibri i de la posició del cos), on als infants, gràcies a diverses ambientacions amb sons, llums i manipulacions tàctils efímeres, es trobaran en mons màgics, boscos de fades, granges i ciutats, on ells seran els protagonistes de la seva pròpia història.

En quan als nadons, per la seva especificitat, es treballarà amb la panera dels tresors i el joc heurístic amb objectes quotidians on l’infant explorarà i començarà a conèixer textures i sons.

2- Psicomotricitat fina. Educadora: Mª Carmen Hernando.

Seran tallers dirigits a infants a partir dels 18 mesos, basats en els moviments amb precisió realitzats pels dits, la mà, el canell i el braç, que reforcin la coordinació visio-manual i la concentració. Alguns exemples de psicomotricitat fina són fer pinça, cordar botons, arrugar, estripar, retallar, enroscar, pujar i baixar cremalleres. Els infants de 26 mesos a 3 anys també realitzaran tallers d’iniciació a la grafomotricitat (escriptura).

3- Psicomotricitat. Educadora: Antonia Romero.

La psicomotricitat és l’activitat que permet a l’infant desenvolupar-se tant en l’àmbit cognitiu com en el físic, sempre a través del joc. La psicomotricitat és la capacitat de ser i d’expressar-se dins un context psicosocial, creant consciència a l’infant sobre els moviments que realitza a través de patrons motors, com la velocitat, l’espai o el temps, a més de tenir un paper fonamental en el desenvolupament de la personalitat. Des de nadons, els que es busca és fer activitats que reforcin el gateig, mantenir el cap estable, o restar assegut. Les diferents etapes van generant diverses activitats: enfilar-se, agafar-se, pujar escales, baixar rampes, saltar, caminar enrere. Dins d’aquest projecte es realitzaran circuits psicomotrius dirigits per a cada edat, utilitzant material específic per a cada activitat.

4- Contes i titelles. Educadora: Nani Bauzà.

La finalitat d’aquesta activitat és la promoció del gust per la lectura des del primer any de vida, potenciant els vincles afectius entre els adults i els infants a través del llibre, desenvolupant el llenguatge i el pensament imaginatiu. Hem de partir de la importància que té la lectura en el desenvolupament intel·lectual i emocional de l’infant, en ser una font de transmissió de valors, ja que a través de la narració d’un conte o de la interpretació d’una història amb titelles, s’aprenen valors com la solidaritat, l’amistat, o el compromís per les causes justes, i continguts diversos com els colors, les formes, les estacions de l’any, entre d’altres.

També s’ha creat un espai anomenat el racó dels llibres, que és una raconada on els infants comencen a manipular els llibres. A la llarga el que es busca és tenir una petita biblioteca on es puguin deixar llibres en préstec, tant als infants com als pares. Al racó dels llibres els infants també aprenen les actituds que s’han de tenir en una biblioteca. De fet, els nens i nenes de les aules de patufets i júniors, fan visites a la Biblioteca Comunal d’Encamp, on els expliquen contes.

 5- Massatges per a nadons. Educadora: Nani Bauzà.

El massatge és una excel·lent manera de comunicació amb els infants, i es realitza mitjançant una seqüència de moviments, mirades, somriures, sons relaxants i paraules. En sí, el massatge és molt important pels nadons, ja que els aporta el contacte físic que tant necessiten, sent un estímul per al desenvolupament sensorial, intel·lectual i emocional, creant llenguatge corporal, psicomotriu i afectiu, ja que es relaxen, gaudeixen, i es senten estimats i protegits. En un inici el massatge serà exclusiu als nadons, tot i que més endavant, la intenció és que arribi a tots els infants de l’escola bressol.

6- Música i dansa. Educadora: Meri Ferrer.

La música és un element fonamental en aquesta primera etapa del sistema educatiu. Mitjançant activitats d’estimulació auditiva es treballen tots els aspectes primordials de l’infant: la cognició, el llenguatge, la psicomotricitat, els desplaçaments, l’expressió, el treball en grup, el respecte dels torns, la creativitat, entre altres. Es realitzaran activitats molt lúdiques, on s’experimentarà amb el so, el ball i el cant.

La idea és treballar els ritmes (lent, ràpid), els greus i els aguts, els silencis, i manipular instruments musicals, bàsicament de percussió ja que per aquestes edats és més senzill. Als més grans se’ls faran estimulacions auditives per a que comencin a distingir diferents tipus d’instruments i a quina família pertanyen (corda, vent, percussió), i que identifiquin instruments sols, o dins del conjunt d’una orquestra.

A més a més dels projectes específics s’han introduït d’altres canvis estructurals, que passem a enumerar:

1- Nous espais per a les educadores (s’ha creat un canviador comú, una sala de personal on trobar-se, descansar, o realitzar treballs, i que afavoreix les relacions interpersonals, organització dels magatzems, fent-los més funcionals, i creació d’un despatx amb ordinadors amb connexió a internet per poder preparar els projectes i tallers)

2- Nous menjadors per als infants.

3- Adaptació de la terrassa exterior del primer pis.

4- Nous dormitoris fixes.

Tanmateix, una altra novetat que s’incorporarà és l’edició de butlletins pels pares, que va ser una demanda d’aquests al Consell Consultiu. En aquesta publicació s’explicarà a les famílies els continguts i objectius que es treballaran al trimestre entrant. D’aquesta manera, els pares estaran més assabentats del que rebrà, educativament, el seu fill o filla, millorant la comunicació escola-família.

(Text i fotos: Comú d’Encamp)

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *