Els científics fan servir simulacions numèriques per analitzar el clima passat i present i conjecturar quins podrien ser els diferents escenaris, als quals la humanitat podria haver d’enfrontar-se en el futur.
Cinc punts clau
Tant els models climàtics com les dades que es fan servir per realitzar aquests estudis són aportats per científics de tot el món. Les conclusions d’aquests estudis són vitals, per conèixer els factors que influeixen en el canvi climàtic actual i com cal procedir per mitigar-ne les conseqüències. La majoria dels simuladors preveuen que, per a l’any 2100, el planeta experimentarà un escalfament molt més gran del que van estimar les versions anteriors. En particular, són molt menys optimistes que les del 2012, pel que fa als escenaris que depenen de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Més escalfament
El planeta podria experimentar un escalfament que els científics calculen podria rondar entre els 6 i els 7°C per a finals de segle, si se’ls compara amb les xifres de l’era preindustrial. Aquest escenari es fa més pessimista, si es calcula segons el context socioeconòmic actual i les concentracions de gasos d’efecte hivernacle.
Això és perquè les xifres indiquen que hi haurà un creixement econòmic sostingut, però que per molts anys continuarà depenent dels combustibles fòssils. Això deriva en una predicció d’un escalfament més gran del planeta, que, si bé és més precisa que les anteriors, per ara segueix incloent moltes incerteses, que s’han d’avaluar tenint en compte un gran nombre de factors.
Polítiques definitòries
La temperatura de la Terra a finals d’aquest segle dependrà en gran mesura, de les polítiques climàtiques que els governs del món implementin actualment i en un futur molt proper. Fins al 2040, l’augment de les temperatures serà sostingut, però l’evolució global del canvi climàtic pot variar notablement, segons les accions polítiques que es duguin a terme, almenys un parell de desenes d’anys abans.
Mitigar és prioritari
Per assolir l’objectiu d’escalfament global de 2°C, al que es van comprometre els signants de l’Acord de París (i de la resta de les cimeres climàtiques posteriors) cal un esforç de mitigació significatiu i global. Segons els simuladors, l’escenari més optimista prediu que, gairebé amb seguretat, s’assolirà aquesta xifra a mitjan segle.
Per impedir que es disparin les temperatures caldrà una reducció immediata de les emissions de gasos i assolir la neutralitat de carboni a escala global el 2060 com a màxim, així com comprometre’s a capturar un mínim de 12 mil milions de tones de CO2 anuals, començant-ho abans possible.
Adéu al gel
El gel marí de l’Àrtic retrocedeix ràpidament i els models vaticinen que aquesta tendència continuarà en el futur. Si no es disminueix dràsticament la quantitat de gasos que incrementen el canvi climàtic, el gel marí de l’Àrtic probablement es fondrà completament al final de cada estiu i l’escenari més pessimista preveu la seva desaparició completa, per gairebé el final del segle.
Hola a la calor
Estius com el del 2003, que es va caracteritzar per onades de calor de gran magnitud i durada, podrien ser la tònica comuna a partir de la dècada del 2050. Els models simulen onades de calor cada vegada més intenses i freqüents a Europa (i la resta del món), en línia amb els canvis observats en les darreres dècades.
Aquesta és una tendència que continuarà durant els propers 20 anys, independentment de l’escenari considerat, però que podrien canviar a partir de mitjan segle, depenent de factors com els nivells de contaminació i d’emissió de gasos, els sistemes de consum i un llarg etc.