Durant els primers dies d’abril les Nacions Unides són l’escenari d’actes sobre l’eliminació de les mines antipersona, que celebra el seu Dia Internacional el 4 d’abril.
Andorra forma part del Conveni sobre la prohibició de la utilització, l’emmagatzematge, la producció i la transferència de mines antipersona i sobre la seva destrucció, que fou ratificat el 28 de juny de 1998. Un any abans, el 1997, la campanya internacional per a l’eliminació de les mines antipersona (ICBL) i una de les seves impulsores, Jody Williams, van rebre el Premi Nobel de la Pau.
Una trentena d’estats de les Nacions Unides, entre ells Andorra, contribueix a un Fons fiduciari als projectes per a l’eliminació de mines. Entre les activitats celebrades, es pot destacar la presentació del projecte a diverses zones minades de Colòmbia el passat 4 d’abril.
Un dels aspectes més interessants del procés és que s’utilitza com una de les eines que permet la pacificació del país i involucra les comunitats residents a aquestes zones, el grup de les FARC i altres milícies revolucionàries, així com les autoritats locals, les governamentals i les Nacions Unides, a través d’UNMAS, tal com ho ha exposat el director del Programa d’Acció Global contra les mines antipersona (DAICMA), el general Rafael Colón.
En el projecte s’ha posat de relleu la participació de dones tant en l’organització com en el mateix treball de camp. La directora d’UNMAS, Agnès Marcaillou, ho ha remarcat, per assenyalar com s’hi involucren les dones i el seu paper, a més, en les comunitats locals.
Per localitzar i desactivar les mines, cal seguir un procés de preparació que eviti els riscos de la labor i que ja ha causat, després del conflicte, també víctimes. Nathalie Ochoa, actualment oficial de formació i operacions d’UNMAS, ha explicat el seu testimoni en el treball de camp. Han coincidit tots els que han intervingut que el retorn de la terra als pagesos que la treballen aporta una perspectiva de normalització en les relacions socials del país.
A més d’aquest acte, a la mateixa seu de les Nacions Unides, s’exposen fotografies de diversos llocs afectats, com Afganistan, un dels països on el problema és més greu, i dels procediments d’eliminació. Gràcies al treball de voluntaris i experts, moltes zones han quedat lliures de mines però encara en queden moltíssimes. Tal com la directora d’UNMAS recorda, per al secretari general, “les accions sobre les mines són crítiques per a una resposta efectiva en les situacions de conflicte i de post-conflicte”.
