L’èpica de la resistència: Cuando todo está perdido de J.C. Chandor

redfordCal celebrar el desembarcament d’una pel·lícula tan inusual i atípica com Cuando todo está perdido de J. C. Chandor tot i procedir d’un territori propens a un enfocament més comercial del cinema. Resultar sorprenent trobar-se amb una pel·lícula tan austera i eixuta com aquesta centrada en les peripècies d’un navegant solitari experimentat que, després d’alguns ensurts solucionats amb serena professionalitat, veu com s’enfonsa el seu vaixell després d’una violenta tempesta.

L’aventura d’aquest nàufrag a la intempèrie és una aventura essencial, nuclear, epidèrmica, despullada absolutament d’artificis i crostes embellidores. Fins i tot, el seu protagonista, un veterà actor de renom com Robert Redford, dilueix el seu glamur -encara que una mica pansit en aquest moment de la seva carrera- per transformar-se en un rostre sense nom i un cos sense esma. Una aposta valenta sobre un navegant inconegut que pateix en ermità silenci i, fins i tot, ens estalvien el recurs de manual de la temuda veu off, la qual encaixaria com un guant en un relat individual carregat de subjectivitat.

Una aposta radical, també, quan ens escatimen el contingut del missatge que llença en una ampolla, testament funerari d’un home vençut un cop s’han gastat les últimes esperances i s’ha travessat el llindar de la desesperació. En aquest món eclipsat on un supervivent va a la deriva en silenci i en solitud resulta enormement trasbalsador els comptats crits de socors o els pocs renecs de maledicció que llença aquesta ànima desvalguda, i que semblen ressonar en el vuit més absolut, quan ja tot sembla perdut inexorablement.

Aquest procés de buidatge, de puresa, de nuesa exemplar, converteix aquesta experiència humana al límit d’una fisicitat orgànica en una corprenedora desventura. Aquesta crònica de supervivència d’un home aïllat del món i mancat de tot, sense queviures i sense aigua potable, i consumit el darrer alè de l’esperança i la salvació, quan ja s’ha fet l’humanament possible i impossible per aferrar-se a la vida, per deixar-se enfonsar resignadament en el mantell sepulcral del mar, resulta un transcendental poema de vincles existencials.

La lluita sorda i tenaç d’un home, un ancià pràcticament, isolat enmig d’un oceà indiferent, que ha de fer front a la simple i titànica lluita per la subsistència en un entorn hostil, infernal, es revela una odissea heroica conformada per petits i silenciosos gestos, actes i accions. Una grandiosa pel·lícula feta amb els mínims elements sobre l’èpica de la resistència i el desgast de l’esperança en les situacions més adverses, infrahumanes.

TOTES LES NOTÍCIES