Les abelles, organitzades en colònies, com sabem, juguen un paper important en la pol·linització. A banda de produir mel i cera, recullen pol·len i pròpolis, un tipus de resina amb propietats antibacterianes, que les abelles fan servir per a embalsamar, per a que no es podreixin els insectes intrusos, un cop els han neutralitzat. Cada una té una funció determinada a desenvolupar. L’abella reina produeix els ous que asseguren la continuació de l’espècie.
Les abelles treballadores han de tenir cura de les cries, construir i mantenir els rusc. A la vegada són les responsables d’aconseguir aliments, nèctar i pol·len. De les prop de 80.000 abelles que normalment hi poden haver en un rusc, una és la reina, unes 200 són abellots i la resta són treballadores. Els abellots o vagarros tenen una única funció en el rusc, aparellar-se amb la reina. Si la colònia pateix escassetat en aliments, són els primers en ser expulsats o sacrificats. En determinades circumstàncies de penúria d’aliments es poden menjar els ous i les cries. Després de l’aparellament els abellots es moren per trencament de l’abdomen.
Dels ous no fecundats, en sortiran els abellots i dels fecundats les obreres i les reines. Les treballadores s’especialitzen en diverses funcions. La de policia, per a foragitar els intrusos, la d’higiene del rusc, la de provisió d’aliments i la de cura de les cries. En castellà, si algú et qualifica de “zángano” que és l’equivalent d’“abellot”, en català, t’està dient “dropo”, “gandul”, ”mandrós” o “persona que et fas el ronsa”, mots de forta càrrega pejorativa com podeu veure. El castellà empra mots de la fauna per a insultar, com podria ser el mot “cernícalo” per a designar un home ignorant o rude.
El cicle vital de l’abella és un procés força interessant. A partir d’uns diminuts ous, una larva emergeix nodrida amb gelea reial. Després de passar per diferents fases de desenvolupament la larva es transforma en una crisàlide embolcallada per un capoll sedós. Finalment un adult totalment format emergeix per a incorporar-se a la colònia.
Malauradament la població d’abelles te davant seu múltiples reptes, com pot ser la pèrdua d’habitat, l’ús de pesticides i el canvi climàtic. Aquests factors estan contribuint a que la població d’abelles vagi davallant, posant en perill la pol·linització i la producció d’aliments. És crucial protegir llurs habitats. Segur que es pot assolir la fita. Per exemple, en lloc de tallar o arrencar arbres fruiters, plantar-ne.
El conreu de la fruita, econòmicament, no rendeix pel baix preu que es cotitza. Sovint els arbres fruiters són reemplaçats per plaques solars perquè són més rendibles. La situació podria millorar reduint l’ús de pesticides i aplicant al camp l’ús d’unes pràctiques sostenibles. Com a curiositat, assenyalar que si es vol ubicar el rusc a un lloc més idoni, és suficient caçar a la reina, fàcilment identificable perquè és més gran. Allà on vagi la reina la resta la seguirà.
El pol·len, les abelles el transporten principalment sobre les ales. Per a carregar és suficient un simple aleteig de les ales. El pol·len s’hi queda adherit. Per a descarregar només cal un aleteig per a que el pol·len es desprengui de les ales. També en transporten a les potes. Al rusc, a l’hivern es col·loquen una al costat de l’altra ben juntes quan el fred és més rigorós. En els seus rituals d’aparellament, les abelles fan salts verticals d’una alçada corresponent a 20 vegades la longitud del seu cos. Si fos possible emular llurs salts, podríem saltar del carrer al terrat.