L’ARFID, o Trastorn d’Evitació i Restricció de la Ingesta d’Aliments (per les seves sigles en anglès, Avoidant/Restrictive Food Intake Disorder), és un trastorn alimentari caracteritzat per una restricció extrema en la varietat o quantitat d’aliments consumits. No està motivat per una preocupació sobre el pes o la imatge corporal, com en els casos de l’anorèxia o la bulímia, sinó que està vinculat amb una aversió o por als aliments per altres raons, com ara textures, olors, sabors o la por de sofrir un ennuegament o altres problemes físics.
Característiques principals de l’ARFID
Les persones amb ARFID solen tenir una dieta molt limitada. Poden evitar certs grups d’aliments o tenir dificultats per a menjar prou quantitat. Això pot portar a una desnutrició o a una falta d’energia que afecta el seu dia a dia. Les característiques principals inclouen:
- Aversió a textures i sabors: Alguns pacients amb ARFID són especialment sensibles a la textura, el gust, l’olor o la temperatura d’alguns aliments. Això pot fer que evitin menjar o només puguin ingerir uns pocs aliments “segurs” que consideren acceptables.
- Falta d’interès per menjar: Algunes persones experimenten una falta d’interès en el menjar o en el procés de menjar en general, arribant a no tenir gana o a sentir-se fàcilment saciats amb petites quantitats d’aliment.
- Por a les conseqüències de menjar: Hi ha pacients que desenvolupen una por intensa de vomitar, ennuegar-se o tenir altres problemes físics després de menjar. Això pot derivar en conductes de rebuig total a menjar en situacions específiques.
Causes de l’ARFID
Tot i que no es coneixen totes les causes de l’ARFID, es creu que diversos factors poden contribuir-hi:
- Antecedents familiars o genètics: Pot haver-hi una predisposició genètica a desenvolupar sensibilitats alimentàries o ansietats relacionades amb els aliments.
- Experiències traumàtiques: Un incident traumàtic amb el menjar, com un ennuegament o una reacció al·lèrgica severa, pot desencadenar aquest trastorn.
- Trastorns d’ansietat o sensorials: Algunes persones amb trastorns de processament sensorial o ansietat, especialment infants, són més propenses a experimentar dificultats amb el menjar que poden evolucionar a ARFID.
Impacte en la salut i el desenvolupament
La falta de varietat i quantitat d’aliments pot portar a una malnutrició i a deficiències nutricionals severes, afectant el creixement en infants i adolescents. Els adults també poden experimentar fatiga, problemes amb el sistema immunològic, i afectacions en la salut mental, com la depressió o l’ansietat, derivades de la limitació alimentària.
Diagnòstic i tractament
El diagnòstic de l’ARFID requereix una avaluació clínica, sovint realitzada per professionals especialitzats en salut mental o nutrició. És clau que es distingeixi d’altres trastorns alimentaris. Els tractaments inclouen:
- Teràpia cognitiu-conductual (TCC): Pot ajudar a canviar els patrons de pensament i comportament associats amb el menjar i a reduir l’ansietat cap a aliments nous.
- Teràpia d’exposició: Aquesta tècnica ajuda les persones amb ARFID a exposar-se gradualment als aliments que eviten, reduint la seva sensibilitat i millorant la seva capacitat de menjar una dieta més variada.
- Educació nutricional: Per a ajudar a reintroduir nutrients essencials i garantir un desenvolupament i creixement saludables, especialment en infants i adolescents.
Diferència amb altres trastorns alimentaris
Una diferència clau entre l’ARFID i altres trastorns com l’anorèxia és que en aquest cas no hi ha una preocupació per la imatge corporal o el pes. En canvi, el principal problema és l’aversió o la por cap a certs aliments per raons que no estan relacionades amb l’autoimatge. Aquesta diferència és fonamental per a un diagnòstic i tractament adequat.