L’any 2023, la mitjana d’ingressos disponibles equivalents va ser 36.161 € (+18,3% respecte al 2022) i la mediana, de 26.837 € (+10,4% si es compara amb el 2022). Per grups d’edat, la mitjana dels ingressos disponibles equivalents dels menors de 16 anys es va situar en 33.864 € (+17,4%), la de les persones entre 16 i 64 anys en 37.285 € (+22,2%) i la de les que tenen 65 anys o més, en 32.469 € (-0,5%).
Per tipologia de llar, la mitjana dels ingressos disponibles equivalents de les persones que viuen en llars d’un adult van ser 35.144 €; en el cas de les llars amb un adult amb persones dependents, 26.305 €; les llars amb dos o més adults amb persones dependents, 41.267 €, i les llars amb dos o més adults sense persones dependents, 33.051 €.
La desigualtat en la distribució dels ingressos, mesurada amb l’índex de Gini, es va situar l’any 2023 en el 40, mentre que l’any 2022 era del 34,4. Si no es tenen en compte les prestacions socials ni les pensions, l’índex de Gini de l’any 2023 va ser del 47, cinc punts superior al de l’any 2022. I si no es tenen en compte les prestacions socials, però sí les pensions, els índexs de Gini van resultar ser de 42,3 l’any 2023 i de 37,7 l’any 2022.
La població en risc de pobresa és un indicador que mesura la pobresa de manera relativa, és a dir, respecte a la resta de població. Concretament, aquest indicador es calcula com el tant per cent de persones amb ingressos per sota del 60% de la mediana dels ingressos de la població. L’any 2023, la taxa de risc de pobresa va ser del 13,6%, mentre que l’any 2022 era del 13,3%.
La bretxa relativa de pobresa (poverty gap) és la distància relativa de la mediana dels ingressos i el llindar de pobresa, expressada en tant per cent. L’any 2022, la bretxa relativa va ser del 25,7% per a les persones que es trobaven en risc de pobresa (ingressos inferiors al 60% de la mediana). Per a les persones en pobresa relativa (ingressos inferiors al 50% de la mediana) l’indicador va assolir el valor del 22,4% i per a les persones en pobresa severa (ingressos inferiors al 40% de la mediana), el 32,4%.
Pel que fa a la població en situació de privació material severa, l’any 2023 afectava el 7,3% de la població andorrana, una taxa cinc dècimes inferior a la de l’any anterior.
L’indicador de persones que resideixen en llars amb baixa intensitat laboral quantifica el percentatge dels menors de 60 anys que resideixen en llars on la intensitat laboral de les quals és inferior al 20%. La intensitat laboral es calcula amb la ràtio entre els mesos efectivament treballats pels membres de la llar en edat de treballar i el potencial de treball dels membres de la llar en edat de treballar. L’any 2023, l’1,9% de la població menor de 60 anys vivia en llars amb baixa intensitat laboral. Segons el tipus de llar, les més afectades van ser les d’un adult amb persones dependents (4,3%) i les de dos adults sense persones dependents (2,6%).
L’indicador de sobrecàrrega dels costos de l’habitatge expressa el percentatge de persones que habiten en llars que tenen unes despeses relacionades amb la llar (despesa de lloguer, interessos hipotecaris, aigua, llum, comunitat, etc.) molt elevades (més del 40%) en relació amb els ingressos que perceben. L’any 2023, el 10,5% de la població estava en situació de sobrecàrrega dels costos de l’habitatge. Les més afectades per la sobrecàrrega van ser les persones que vivien en llars de lloguer, amb una taxa del 13,8%, inferior al 14,6% de l’any 2022.
L’indicador AROPE de risc de pobresa o exclusió social es construeix amb la població en risc de pobresa, amb privació material severa o amb baixa intensitat laboral. L’any 2023, el 18,9% de la població es trobava en almenys alguna de les tres situacions esmentades. Aquest percentatge baixa un punt en comparació amb l’any 2022.