L’any 2017 s’ha de qualificar de càlid a Catalunya, ja que a gairebé la totalitat del Principat la temperatura mitjana anual (figura 1) s’ha situat en valors superiors a +0,5 °C respecte de la mitjana climàtica del període de referència 1961-90. Només en alguns punts de Ponent, del delta de l’Ebre i de les muntanyes de Prades, l’any es pot qualificar de termomètricament normal.

 

L’anomalia positiva ha estat més marcada a punts del Prepirineu, tant occidental com oriental, així com a punts del prelitoral i del litoral Central. En aquests indrets, la temperatura mitjana anual ha arribat a superar en +1,5 °C la mitjana climàtica, assolint els +2° C a la ciutat de Barcelona. Per contra, certes àrees de les comarques del Segrià, Pla d’Urgell, Noguera, així com punts del delta de l’Ebre i de la serra de Prades han enregistrat valors de temperatura propers a la mitjana climàtica.

 

S’ha de destacar que, per tercer any consecutiu, cap estació de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) ha enregistrat un valor de temperatura mitjana anual per sota del respectiu valor de referència.

 

El desglossament mensual mostra un clar predomini càlid entre el febrer i l’agost, amb un pic marcat al juny. Dins la qualificació de càlid, cal situar també l’octubre. Per contra, van ser majoritàriament freds el gener, setembre i el desembre.

 

En valors absoluts, la temperatura mitjana anual ha superat els 17 °C a molts punts del litoral Central i Sud, sectors que habitualment enregistren els valors de temperatura mitjana més alts. Igual que en anys anteriors, la temperatura mitjana més elevada de la XEMA correspon a l’estació de Barcelona – el Raval: 18,1 °C, valor assolit també els anys 2009 i 2014, i una dècima per sota de valor dels anys 2011, 2015 i 2016. Com és habitual també, gran part del Pirineu, Prepirineu i punts més elevats del massís del Montseny han enregistrat valors de temperatura mitjana anual inferiors a 10 °C, per efecte de l’altitud.