Ens enamorem per molts motius, però, en canvi, en desamorem bàsicament per dos: la desil·lusió i l’abandó. El primer és quan la persona estimada ens desil·lusiona amb el seu comportament i consegüentment, deixem de confiar en ella o deixem d’admirar-la i, el segon, és quan la persona s’allunya de nosaltres comportamentalment. Deixa de ser tan propera, es perd la comunicació i, a poc a poc, la relació va minvant perquè el feeling va desapareixent. Encara que la tinguem al costat, els seus comentaris o la seva indiferència envers les paraules que li diem o les coses que fem provoca que abandonem qualsevol acte que ens il·lusioni compartir amb ella: sortir a sopar, a passejar, a fer un beure, viatjar, etc.
Així i tot, la desil·lusió s’emporta la grossa perquè comporta un conjunt d’emocions i sentiments que condicionen per complet el nostre comportament. Encara que passin molts anys des de la ruptura, només pensar a reprendre la relació, el nostre cervell ens recorda els sentiments desagradables que vam viure. Malauradament, hem quedat condicionats i llevat que hàgim canviat o modificat els nostres valors, se’ns fa impossible retornar amb la persona. Altrament, si no som capaços de confiar en la parella, estem destinats al fracàs amorós i, per tant, ja des de bon principi sabem que la relació no funcionarà, però, paral·lelament, també hi ha gent que prefereix patir abans que estar sola.
Així mateix, la pèrdua d’admiració també és un condicionant perquè ens adonem que vivíem en una mentida. La persona s’havia inventat una història per a conquistar-nos i com en qualsevol mentida, la falta d’innovació provoca la caiguda de la mascareta i la seva realitat no ens agrada perquè no és qui pensàvem. De cop i volta deixem de compartir les mateixes aficions, plaers i manera de pensar, donant com a resultat estar amb algú que té una visió de la realitat bastant diferent de la nostra. Així doncs, veiem que la relació ha canviat de rumb i és millor posar-hi punt final.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri.