L’amistat d’un gran amic

Roser Rodríguez Jerez
Roser Rodríguez Jerez

Per a saber què és un veritable amic, vaig fer una pluja d’idees sobre les característiques que he notat al llarg dels anys. He perdut molts suposats amics, però el que em queda, certament, marca aquestes caselles. De vegades per no prendre riscos deixem passar moltes coses, entre elles l’amor, la família, els amics de veritat, el temps, i tot perquè aquell dia no ens ve de gust, tenim mandra, o no tenim temps, o no volem.

A mesura que creixem, tot el nostre món establert, tal i com el coneixem, es modifica, diguem que va creixent amb nosaltres, de la mà amb els nostres passos i decisions i allò que coneixíem de memòria comença a prendre una cara diferent.

Un dia preguntem, on van quedar aquelles trobades amb els amics, les confidències, els acudits… Se sumen al bagul dels records. Moments?

I la resposta és, a la memòria.

Com a éssers socials, aprenents eterns, gustosos de les abraçades i la calor afectuosa; hem de prendre consciència que aquests moments d’amistat i, sobretot, a la nostra vida d’adults; redissenyen els nostres somnis, enforteixen l’ànima, i ens connecten amb la nostra espurna interior.

Molts avenços tecnològics ens han permès acostar-nos en temps, però, potser, a separar-nos en espai.

En diverses oportunitats un missatge per whatsapp és més fàcil que seure a fer un cafè, és més àgil, però ens resta la possibilitat de veure’ns als ulls, i bussejar en les emocions.

No estem mai sols, perquè sempre ens tenim a nosaltres mateixos; tanmateix, el món explota de solitud. Potser no sigui soledat en si mateix, sinó l’abandó que comencem a generar a les nostres vides de totes aquelles coses que ens enriqueixen i perdem de vista. El moment per a expressar-nos i valorar-nos és ara, els teus amics, confidents, etc. t’esperen per a continuar creant inoblidables aventures.

Un veritable amic pot no estar per a tu en persona en tot moment, perquè és important recordar que tenen les seves pròpies vides. Però hi seran per a tu a l’altra banda del telèfon i, si necessito deixar-ho tot, ho faré.

No importa quants anys tinguem, sempre és bonic poder sembrar amics i amigues i conservar-los i estimar-los sempre.

Un amic de debò sempre hi és, sense cap altra prioritat que l’amistat mateixa.

Perquè ens animin en els moments baixos, per a posar els peus damunt la terra.

També perquè hi siguin, sempre que els necessitem.

Un gran amic amb amistat no jutja, ens escolta i comprèn el nostre patiment.

És un sentiment profund, una comunió efectiva particular, una forma d’amor incondicional i, sobretot, amb molta humanitat.

[do_widget id=category-posts-pro-64]