El ple de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell ha aprovat una moció presentada per la CUP per “garantir el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs a la xarxa de serveis públics de salut de Catalunya”. La proposta, plantejada per una desena de grups feministes de l’Alt Pirineu i de Ponent (entre ells el Col·lectiu Feminista de l’Alt Urgell), va tirar endavant per unanimitat, després que s’hi van sumar l’equip de govern municipal (Junts i ERC) i el grup de Compromís.
El manifest en què es basa la moció reclama principalment que les dones de les regions sanitàries de Lleida i de l’Alt Pirineu i Aran puguin avortar “de manera gratuïta, al seu hospital de referència i sense haver de desplaçar-se a una altra comarca o demarcació”, perquè entenen que “el dret a l’avortament públic i gratuït és un senyal de progrés democràtic que cal preservar i garantir, tot protegint-lo dels mandats religiosos o dels interessos de corporacions econòmiques que en volen treure benefici”.
A nivell més local, la moció presentada a la Seu insta la Fundació Sant Hospital a garantir aquest dret “de forma immediata”. Alhora, insta la Generalitat a “posar els recursos necessaris” per garantir aquesta possibilitat i a “no motivar la derivació dels avortaments voluntaris a centres sanitaris privats per falta de recursos propis o per l’objecció de consciència de metges i metgesses de la xarxa pública”. Entre les peticions adreçades al Govern també hi ha les de “garantir que les dones que decideixin avortar no hagin de passar per situacions denigrants com ara llargues entrevistes on es prometen ajudes econòmiques, pressions moralistes o xantatges emocionals”. Finalment, pel que fa al Govern espanyol, se l’insta a eliminar la Llei orgànica que requereix el permís parental a les menors d’edat per interrompre l’embaràs, com també a revisar aquesta llei perquè prioritzi “els Drets Sexuals i Reproductius”.
En nom de l’equip de govern, la tinent d’alcalde d’Atenció a les Persones, Marian Lamolla, va mostrar el suport a la moció, tot i que va esmenar algunes de les expressions emprades en el text. D’una banda, Lamolla va recordar que hi ha algunes comarques on no s’hi pot prestar aquest servei perquè no disposen d’hospital comarcal, i que per tant cal parlar en tot cas d'”hospital de referència”, i també que s’hauria d’especificar que l’Alt Pirineu i Aran és una regió sanitària diferenciada de la de Lleida (la qual a la moció és anomenada com a “Ponent”). De l’altra, va expressar que “tot i que la llei ho garanteix, sovint es dóna per fet que les joves tenen una educació sexual suficient i saben com poden avortar, quan en realitat moltes d’elles no en tenen coneixement“.
Quant als tipus d’avortament, la regidora va explicar que el farmacològic té l’avantatge que és “més senzill, menys invasiu i amb més participació de la dona”, si bé només es pot fer fins a les 9 setmanes de gestació. Actualment, des de la Seu, es pot anar a fer a Balaguer. En aquest sentit, l’equip de govern està d’acord que “cal demanar a Salut que inclogui aquest tractament a la cartera de serveis de l’FSH, com ja s’ha fet al Pallars, per evitar que hi hagi una desigualtat”. D’altra banda, Marian Lamolla va recorda que l’avortament gratuït està garantit, encara que sigui en centres privats, i que si hi ha xantatges emocionals com asseguren els grups feministes, “això és denunciable”. Finalment, Junts i ERC van mostrar-se en desacord amb l’afirmació que “les forces polítiques han recorregut a la sanitat privada darrerament”.
Pel grup de Compromís, Carlota Valls es va mostrar “plenament d’acord amb el contingut i amb d’altres accions que ja s’han parlat abans”, com ara la carta que Compromís va enviar a la consellera de Salut “amb gairebé les mateixes peticions”. Tot i això, creu que en el redactat s’hauria de diferenciar entre l’avortament farmacològic i el quirúrgic.
Valls va voler incidir en les causes de la situació actual i en va esmentar tres. En primer lloc, “la prevalença d’hospitals vinculats a l’església catòlica”. Per això, creu que “cal revisar els concerts amb aquestes institucions perquè mai no es limiti aquests drets per motius religiosos, en un estat laic”. En segon lloc, va culpar-ne “la inacció del Departament de Salut els darrers anys en el compliment de la llei”. I en tercer lloc, va al·ludir a un “immobilisme dels partits conservadors que han governat al Pirineu els darrers anys, malgrat ser conscients de les reclamacions de les dones locals i dels grups feministes”. Sobre aquest darrer punt, l’equip de govern va recordar que “en realitat, mai no hi ha hagut aquest servei a la Seu” i conclouen que “això és responsabilitat del tots els partits” que hi han governat al llarg de les darreres dècades.
La portaveu de la CUP, Xènia Antona, va agrair el suport unànime dels grups i també la feina feta pels col·lectius feministes per portar la petició a les institucions i aconseguir que es dugui a la pràctica al sistema públic de sanitat. També va considerar com un èxit el fet que aquesta petició es tracti a la propera reunió del Patronat de la Fundació Sant Hospital, prevista per aquest dimecres, perquè entén que si l’Ajuntament en forma part ha de poder fer valer el seu criteri. Pel que fa a la petició de l’equip de govern de transaccionar els punts o votar-los per separat, Antona ho va descartar perquè “és una moció global i per això no es concreta la situació de cada zona”. El que es demana en essència, va dir, és que “haurien d’estar garantits els dos drets a tot el territori”.
Pel que fa a les referències al protocol existent, la regidora cupaire va reiterar que aquest “sí que inclou, abans de baixar a Balaguer, tres dies de reflexió i una entrevista personal”, i va assegurar que “sí que hi ha aquestes situacions de preguntes molt personals”, per la qual cosa creu que “caldria revisar-ho”. Antona conclou que la moció és “de mínims” amb l’objectiu d’aconseguir el màxim consens possible als ens locals on es presenta, si bé va admetre que és millor parlar de “centres de referència” perquè hi ha algunes comarques que no tenen hospital propi.