La traïció de les elits

Al segle XIV els descendents dels colons noruecs de Groenlàndia tenien dos problemes: el clima s’havia tornat més fred i havien arribat a l’illa uns pobladors més ben adaptats que anomenem els esquimals. Les elits d’aquests colons podrien haver optat per fugir a Noruega o Islàndia, la terra dels seus avantpassats, o intentar col·laborar amb els esquimals. També podrien haver intentat adaptar-se millor al clima local i aprendre dels esquimals. No ho van fer. Es van aferrissar a les velles costums i tradicions i tot això mentre Noruega o Islàndia patia la pesta negra i la illa pràcticament quedava incomunicada. Al final els colons noruecs van desaparèixer: potser per fam o malaltia o per haver estat assassinats pels esquimals. Probablement per una barreja d’aquests factors. Les decisions de les seves elits van portar a la desaparició d’aquesta colònia. Perquè explico això ara? Doncs perquè una de les constants de la història és que les elits donen forma a la història dels seus pobles i ho fan habitualment segons els seus interessos i ideologia. Però també és molt habitual que les seves decisions portin a la perdició a les poblacions que dirigeixen i els facin perdre el seu poder.

Ara ens trobem en un moment que sembla sospitosament similar al que van patir aquells colons noruecs. Les elits europees han optat per l’austeritat fiscal i la majoria de la classe dirigent econòmica dels Estats Units també. Aquesta austeritat fiscal està empobrint els països, fent crèixer la desigualtat social i la pobresa i el resultat és diametralment oposat al que aquestes elits deien buscar: un creixement econòmic més gran. Les seves idees no semblen funcionar més enllà d’Alemanya i potser allà tampoc. Però segueixen aplicant-les i segueix creixent la desigualtat social, la pobresa, l’atur, etc. Fins quan?

Crec que una de les principals fites que hem d’assolir els humans és la independència mental. Potser no podrem assolir tots els objectius que ens hem marcat ni probablement sigui desitjable però una certa independència mental segueix sent quelcom positiu. Perquè és l’única manera en què podrem contrarrestar la follia i ceguesa d’unes elits que no semblen veure que estan portant el seu món a la destrucció i que, probablement, acabaran perdent per aquesta ceguesa bona part o tota dels seus privilegis i poder en un termini no massa llarg. Perquè, en definitiva, estan actuant com els dirigents de la colònia noruega de Groenlàndia mesos abans que aquesta desaparegués amb tots els seus habitants inclosos no volent veure que ha arribat l’hora de canviar. D’un canvi cap a una societat més eficient que l’actual i per tant més justa.

1 comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *